La batalla de l'Ebre fou una operació militar insòlita: es va creuar un riu que apareix davant els ullas com un monstre perillós, que espera impacient per engollir moltes vides, amb unes forces franquistes perfectament possessionades a l'altre costat. L'peració fou preparada mesos enrera, es traslladaren barques de la costa a l'interior, se'n construïre de noves, i els soldats aprengueren a remar, nedar i a construïr ponts i passeres.

la batalla va iniciar-se a les 0,15 hores de la matinada del dia 25 de juliol de 1938, festa de Sant jaume, quan l'exèrcit republicà va començar a creuar el riu per diferents punts entre Mequinensa i Amposta. El silenci era absolut, la mirada d'aquells homes posada al cel, el pensament amb la família...les terres del Matarranya, la Ribera d'Ebre, el Baix Ebre i la Terra Alta van veure la major acumulació de forces combatents de la història de Catalunya i van amarar-se amb la sang de moltes desenes de milers d'homes.

L'exèrcit franquista, amb l'arribada d'importants reforços, va iniciar les seves contraofensives per recuperar el terreny perdut. Aleshores es van produir les batalles més dures i aferrissades, els enfrontaments més sagnants i cruels, frontals, amb una gran concentració d'artilleria i intensos atacs aeris. Fam, set, molta set i una calor sufocant que podria els cadàvers, prvocant un ambient irrespirable.

A la serra de Pàndols, cota 705 del terme del Pinell de Brai, les operacions van iniciar-se a les cinc del matí del dia 10 d'Agost de 1938. Fou un xoc terrible entre les dues millors unitats dels dos exèrcits en combat: l'11a Divisió d'en Lister del V cos de l'exèrcit republicà i la IV Divisió de Navarra, de l'exèrcit franquista. Aquestes operacions estaven comandades derectament pel general Franco per la part sublevada i pel tinent coronel Rojo per la banda republicana. La batalla va acabar cinc dies més tard per l'esgotament total d'ambdues unitats.

A dalt de Pàndols, a banda de la fuselleria, eren les armes automàtiques i les seccions de morters les protagonistes dels freqüents assalts que en el decurs de la jornada van fer passar d'unes mans a les altres diverses vegades, amb contraatacs nocturns per part de les forces republicanes. Les baixes a tots dos exèrcits eren greus per la constitució rocosa del sòl, que impedia la formació de trinxeres i obligava els combatents a protegir-se amb simples parapets, amb la gravetat d' una major acció desvastadora dels projectils que esplotaven sobre mateixes roques. Els comunicats de guerra d'aquelles jornades van llançar al món el nom de la serra de Pàndols i de les seves cotes 66,671,698,705...A la històrica cota 705 van culminar els combats iniciats el dia 10 d'agost. les tropes franquistes la van ocupar cap al tard del dia 14, després de perduda i recuperada en cinc ocasions  i dintre el marc més sagnant i cruel de la Batalla de l'Ebre.

El dia 19 d'agost es va produir una altra ofensiva franquista: en aquesta ocasió l'escenari estava comprés aproximadament entre Vilalba dels Arcs, Corbera d'Ebre i el Puig Gaeta, un dels punts més elevats d'aquell sector. Les baixes de soldats van ser molt elevades.Un dels punts on la lluita va ser més ferotge va ser l'indret conegut com a Quatre Camins, situat a uns dos quilòmetres de Vilalba dels Arcs i on hi conflueixen les carreteres cap a la Fatarella, la Pobla de Massaluca, Batea i Gandesa.

El septembre i octubre de 1938 van ser mesos terribles. No hi va haver dia ni nit sense combat; es va anar reconquerint el terreny pam a pam; el rendiment que van donar les tropes no pot ser superat, des del punt de vista del cruelment anomenat en altres països material humà. Dotzenes de milers de tones de bombes van caure sobre el martiritzat camp de Gandesa, Corbera d'Ebre i Vilalba dela Arcs. Les serres de Cavalls i Pàndols van ser somogudes per esclats estremidors. masses d'homes van xocar entre elles durant vuit setmanes. L'acció d'artilleria que va precedir l'atac franquista va durar quatre hores. El foc, intensíssim, va anar a càrrec de 76 bateries ajudades per l'acció de 30 bombarders. El front es va rompre aviat i l'endemà ja queia Corbera. Progressivament, l'exèrcit franquista recuperà totes les poblacions que havia perdut al juliol.

A últimes hores del dia 15 de novembre creuava el riu per Flix el tinent coronel cap del XVè cos d'exèrcit. Poques hores després ho feien els darrers efectius republicans. Les passeres es van retirar i a les 4,45 hores es va volar el pont de ferro de Flix. Al voltant de les 10 del matí del dia 16 de novembre entraven a Flix les primeres forces i tancs franquistes. Era dimecres i una emblavida boira començava a aixecar-se lentament per damunt del curs del riu...

Enrera quedaven 116 dies de lluita, moltes tones de material bèl.lic, pobles desvastats...però sobretot 100.000 homes morts, d'un i altre exèrcit, que encara avui reposen mal enterrats entre unes terres que a la majoria els hi eren estranyes i que segurament, com va dir un polític de l'època, si poguessin ens farien arribar un missatge de "pau, pietat i perdó".