Els Jocs Olímpics de l'Antiguitat

Els Jocs Olímpics eren una festa o joc que els grecs celebraven cada quatre anys, en honor a Zeus, a l'antiga ciutat d'Olímpia. No ha estat possible determinar l'origen real d'aquests jocs; la referència més antiga és d'Homer, que els situa en el 1370 a. de C. En el que sí semblen coincidir les diverses fonts és que a partir del 884 a. de C. es van convertir en una setmana de pau, en una treva en les guerres que assolaven Grècia.

En el 776 a. de C. van adquirir rang de festa panhel•lènica i es van convertir en els jocs més importants entre els jocs panhel•lènics (jocs pítics, jocs nemeus i jocs ístmics).

Els Jocs Olímpics van servir de base per al còmput cronològic des del solstici d'estiu de l'any 776 a. de C. fins a l'any 393 d. de C., any en el qual van ser suspesos per ordre de Teodosi I per considerar-los immorals i ateus.

Al principi només participaven atletes grecs i en successives celebracions es van anar incorporant atletes de tota la zona mediterrània; només participaven homes i es disputaven proves de carreres, salts, llançament, hípica i lluita, al mateix temps que se celebraven cerimònies religioses i concursos de poesia i oratòria.

L'interès per Olímpia es va despertar en el Renaixement amb la difusió, gràcies a la impremta, de les obres dels grans mestres grecs. Fins i tot van arribar a celebrar-se a Anglaterra, el 1604, uns jocs olímpics. Però va ser a la fi del segle XVIII quan, després de les excavacions que van realitzar francesos i alemanys a la ciutat de Olímpia, va arribar al màxim l'interès per Olímpia i els jocs que allí se celebraven.