ENTREVISTA APAREGUDA EN EL PORTAL RITMES.NET

- Obrint Pas ha estat el guanyador indiscutible de l'última edició dels premis Enderrock. Com valoreu aquest fet?
"Estem molt contents d'haver rebut aquests premis. Sobretot perquè es concedeixen per votació popular i això significa que la nostra proposta arriba a la gent. Crec que és una prova que també es pot fer música des d'un altre punt de vista i amb uns altres valors i arribar igualment al públic. Fa uns anys, molt poca gent s'atrevia a tocar els instruments o les músiques tradicionals catalanes amb el rock."

- Afronteu d'alguna manera en especial el vostre proper concert a Barcelona?
"El concert de Barcelona marcarà, juntament amb el de València del dia 16, l'inici de la nova gira. Serà especial, però no menys que els que hem fet o pensem fer."

- Barcelona és un lloc difícil per a grups com vosaltres, vull dir que potser us és més fàcil tocar en pobles que en grans ciutats.
"No crec que Barcelona sigui un lloc difícil. Potser és un lloc que a causa de les seves característiques és més imprevisible. Però els grups com nosaltres ja fa anys que toquem amb normalitat a sales i centres de la ciutat. Creure que la música en català només s'escolta a comarques és un tòpic que cal superar."

- Creus que el secret de Terra es troba en el canvi estilístic que heu experimentat des del vostre primer disc?
"En certa manera crec que sí. Però jo no diria que hi ha un canvi estilístic, més aviat hi ha una evolució. Al primer llarga durada, Obrint Pas, vam intentar reflectir el que havia estat el grup durant molts anys. Hi vam enregistrar cançons antigues de la primera maqueta i cançons que fèiem en directe però que mai havíem gravat. En certa manera volíem deixar constància de la nostra història. Però amb el disc Terra teníem més clar el que volíem fer i crec que ens hem apropat més al nostre propi so."

- Estàs d'acord que amb aquest disc heu deixat de ser un grup clarament hardcore per endinsar-vos en la fusió d'estils?
"No, no crec que mai haguem estat ni un grup clarament hardcore ni un grup clarament reggae-ska. A nosaltres ens agrada fusionar i tocar tots els estils que ens agraden. De fet, sempre hem barrejat estils i la primera maqueta n'és una prova."

- Terra és un disc que recorre clarament les arrels culturals i històriques dels Països Catalans. És per això que compartiu un tema amb Al Tall, per acabar d'aprofundir en aquest aspecte?
"Amb Terra hem volgut fer un disc que reflectís el més bàsic de la nostra manera de ser, pensar i compondre. En aquest sentit el mateix nom Terra recull molt sintèticament conceptes com ara poble, país, cultura, arrels, però també altres com solidaritat, lluita i dignitat. Terra és per a nosaltres un viatge a les arrels i no només a les del grup, sinó a les del nostre marc cultural i nacional, els Països Catalans, i les de les de la resta de món. A més, el disc és ple de petits homenatges a les persones i els grups que més ens han marcat: el pensador Joan Fuster, el poeta Vicent Andrés Estellés i el grup Al Tall. En aquest sentit, la possibilitat d'haver enregistrat El cant dels Maulets amb Al Tall ha estat per a nosaltres com assolir una fita que ens havíem marcat des del nostre naixement com a grup."

- Quina és l'ultima pel·lícula que has vist? Ciudad de Dios, de Fernando Meirelles i Katia Lund.

- Quin és l'últim llibre que has llegit? Roig i blau. La transició democràtica valenciana, d'Alfons Cucó.

- Quin és l'últim disc que t'has comprat? Go!, de Dusminguet.

- Què esmorzes al matí? Suc de taronja i torrades.

- Amb quin músic t'agradaria poder col·laborar? Amb Lluís Llach.