Baden-Powel, fill d'un pastor anglicà i professor de la Universitat d'Oxford, seguí la carrera de les armes després d'haver fracassat en l'intent d'ingressar a la universitat on havia treballat el seu pare, mort quan ell tenia tres anys.

Després de llargs anys de servir a l'Índia i a l'Àfrica i de fer d'espia a Europa, Baden-Powel es va fer famós el 1900 en la defensa d'una petita ciutat sud-africana, Mafeking, durant la guerra anglo-bòer. Encara que no fou un fet militar gaire important serví per aixecar la decaiguda moral dels anglesos després de diverses derrotes enfront de 40000 grangers que defensaven la independència de dues petites repúbliques. Ascendit a general arran d'aquell fet militar, Baden-Powel descobrí a Mafeking que calia confiar en els nois i donar-los responsabilitats a la vista dels excel·lents serveis que havien prestat com a cadets fent tasques de correus, ordenances, bombers, etc., durant el setge de la ciutat.

En tornar a Londres el 1903, convertit ja en inspector general de cavalleria, Baden-Powel participà de seguida de la preocupació existent davant l'estat de la societat anglesa. Anglaterra en aquells anys estava passant per uns moments de crisi. Només dos de cada cinc reclutes eren aptes per al servei militar, augmentava la taxa de criminalitat, i estava perdent la seva primacia industrial ja que la competència alemanya, nord-americana i, fins i tot, japonesa envaïen mercats fins aleshores controlats pels britànics.

En aquest ambient, la National Service Ligue, fundada el 1902, demanava la implantació del servei militar universal i obligatori i no sols per assegurar la defensa de l'illa, sinó també, i sobretot, per inculcar als joves la disciplina i el sentit d'obediència a l'autoritat.

Entre les associacions que ocupaven el temps lliure dels nois hi havia la Boys' Brigade, fundada a Glasgow el 1884 per William A. Smith, una organització adreçada als nois de classe obrera on es combinava la instrucció militar amb l'adoctrinament religiós a partir de la Bíblia en un marc interconfessional protestant. Baden-Powel quedà molt impressionat quan el 1904 va ser convidat per Smith a una parada de les Boy'Brigades. Baden-Powel destacà la importància del joc i de la vida a l'aire lliure en la formació del caràcter i promulgà la constitució de petits grups d'exploradors dotats de la seva dinàmica pròpia.

Però les Boys' Brigades serviria menys com a exemple a Baden-Powel que l'American Woodcraft for Boys, fundat el 1901 per Ernest Thompson Seton, un educador protoecologista que promovia la formació de petits grups de nois autogovernats, que s'educaven en contacte amb la natura per mitjà de jocs inspirats en les pràctiques dels indis pellsroges. La influència de Seton fou més gran que la d'Smith en la síntesi original elaborada per Baden-Powel en diàleg amb tots dos però sobretot amb Seton, moltes de les idees del qual va adoptar.

Tant Seton com Smith van pensar que Baden-Powel creava una organització per al servei dels seus respectius moviments, i la declaració del fundador de l'escoltisme, permetia creure-ho, dient que pretenia crear una nova organització. Seton va ser un dels majors col·laboradors de Baden-Powel fins arribar ser nomenat Cap Escolta dels Estats Units el 1910. Però només hi va ser durant 6 anys, ja que ho va deixar a causa que es va decebre en veure que la seva aportació es veia eclipsada per la imatge de Baden-Powel i per la tendència que prenia l'escoltisme.

L'objectiu de Baden-Powel era arribar al nombre de nois més gran possible per convertir-los en bons ciutadans, i per aixó descartà la instrucció militar i l'adoctrinament religiós, a diferència de les Boys' Brigades, tot i que d'elles heretà el sentit de patriotisme, absent en el sistema de Woodcraft de Seton. El Boy Scout, com els Boys' Brigades, usarien uniforme inspirat en la policia mòbil sud-africana que havia creat després de la guerra dels Bòers.

Un altre personatge que seria decisiu en el naixement de l'escoltisme seria l'editor milionari C. Arthur Pearson, finançador i promotor del llançament del llibre fundacional de Baden-Powel, Scouting for Boys, i de la revista The Scout, però abans de la publicació definitiva, el juliol de 1907, Baden-Powel se n'anà a l'illa de Brownsea per tal d'experimentar el seu "producte" amb 24 nois de diverses procedències i capes socials.

Un cop realitzat l'experiment, el 1908, comença la publicació en fascicles del manual, i la campanya de propaganda donà lloc al naixement de nuclis a tot el país i a una ràpida expansió per tota l'illa i part de l'estranger.

Baden-Powel a l'inici de l'escoltisme només s'adreçava a nois entre els 12 i 14 anys, però quan el germans petits volgueren seguir els passos dels grans Baden-Powel va haver de crear amb Vera Barclay un mètode específic per als infants, la branca dels llobatons. De la mateixa manera s'hagué de crear tota una associació independent per a les noies que volien practicar l'escoltisme, les Girl Guides que no es va iniciar fins que, després del casament de Baden-Powel el 1912 amb Olave Saint Clair Soames, va ser aquesta qui va crear el moviment paral·lel al del seu marit.

La difusió de l'escoltisme a la Gran Bretanya fou espectacular. Al final de 1909 els Boy Scout de Baden-Powel eren 107986, entre nois i caps. El 1910 foren concedides 44 medalles per salvaments de tota mena efectuat per nois escoltes, i la xifra arribà a 225 l'any 1911. Fou aquest any que el rei Eduard VII va induir a Baden-Powel a deixar l'exèrcit per consagrar-se al moviment. L'any següent la Boy Scout Association rebia una carta reial d'incorporation, l'equivalent al reconeixement oficial d'associació d'utilitat pública. Abans de la primera guerra mundial, a la Gran Bretanya els Boy Scout eren uns 200000 aproximadament.

El juliol de 1913 tingué lloc el primer camp internacional del Boy Scouts a Birmingham i aplegà uns 30000 escoltes de diferents països, entre el quals destacaven els contingents dels Estats Units i de diversos nuclis de països europeus. El 1914 els efectius mundials escoltes arribaven al mig milió.

La guerra no aturà aquest creixement. El 1922 el primer cens mundial donava la xifra d'1019205 escoltes repartits en 31 països. El període d'entreguerres fou molt favorable per a la difusió de l'escoltisme. Abans de la segona guerra mundial, l'any 1939, el moviment escolta havia triplicat els seus efectius de disset anys abans. Comprenia 3305000 afiliats repartits per 47 països. Després de la segona guerra mundial, tot i que van desaparèixer algunes associacions nacionals, hi havia més de quatre milions d'escoltes al món. Onze anys després. El 1967, s'assolia la xifra de 8370000. Però encara disset anys després, l'any 1984, novament s'havia duplicat la xifra mundial d'escoltes.

Encara que Baden- Powel no era un pedagog professional, la seva empresa era inseparable del corrent de la reforma educativa que prengué el nom d'Escola Nova o Pedagogia de l'Acció. Adolf Ferrière, creador l'any 1899 de la Oficina Internacional de les Escoles Noves, reconegué el 1930 en el seu llibre L'Escole Active que l'escoltisme participava plenament d'aquest corrent pedagògic, que afirmava que Baden-Powel era el representant més il·lustre fora de l'Escola Activa.

L'escoltisme prengué després de la primera guerra mundial un caràcter internacional. L'Oficina Mundial només acceptava una associació per Estat i aquesta havia d'estar reconeguda pel seu propi govern. Però en el cas que existissin diverses associacions d'àmbit estatal o regional, fos per raons religioses, per raons de nacionalitat o per causes racials, es trobà la solució per mitjà d'una federació a nivell estatal que seria l'enllaç amb l'organització mundial i la representant de tot l'escoltisme davant el govern del seu Estat.

En el cas de Catalunya l'escoltisme es va crear per influència dels Scouts de France. La infuència francesa ha estat tan gran en l'escoltisme català que quan volgué buscar un model alternativa l'escoltisme catòlic la dècada de 1960 en la direcció de laïcitat i la coeducació, ho van trobar en nombrosos grups Scout de França.

És el 1912, només quatre anys després que Baden-Powel fundés els seus Boy Scouts a Anglaterra, quan la prensa de Barcelona comença a parlar de l'ecoltisme i el tema esdevingué d'actualitat. Dues iniciatives de signe diferent aparegueren al mateix temps a Barcelona: "Exploradores Barceloneses", duta a terme pel capità de cavalleria Pere Rosselló i Atxet, coneixedor dels inicis de l'escoltisme a Anglaterra, i altra gent de l'alta societat local, deslligats del moviment catalanista de l'època. I "Els Jovestels de Catalunya" aquesta menys duradora, promoguts pel republicà Ignasi Ribera i Rovira amb una intenció catalanista clara.

El guiatge català es va iniciar cap el 1913 amb les "Girl Guides", però molt aviat desaparegué per tornar a reaparèixer als anys 30.

Catalunya en aquell moment vol tirar endevant, però també vol crear una personalitat pròpia en tots els terrenys públics, des del cultural fins al polític. Barcelona esdevé una gran urbanització que obra la porta a tots els correus europeus. El catalanisme està cada cop més endins en la política i Catalunya té una de les arrencades més admirables de la història en la qual marxen alhora aristòcrates i catalanistes, burgesos i anarquistes. Amb els grans desitjos de progrés el país es retroba amb Europa després de quatre segles d'absència.

En el camp de la renovació pedagògica i sintonitzant amb el moment d'inquietud de progrés i responsabilitat col.lectiva catalana apareixen experiències inspirades en l'Escola Nova. Les característiques d'aquestes experiències són clares : l'activitat personal de l'alumne com a centre de l'acció educativa, la vida en contacte amb la natura, els treballs manuals, el treball d'equip i de grup, l'educació estètica i moral.

L'excursionisme va jugar un paper molt important en el desvetllament modern de Catalunya. El Centre Excursionista de Catalunya, que en els seus primers temps va actuar com una universitat popular atenta a l'estudi i l'ensenyament de l'arqueologia, la geografia, la geologia, la botànica o la història de Catalunya, va promoure amb molta força l'excursionisme, l'acampada, l'escalada, l'esquí i la espeleologia.

Amb totes aquestes associacions en els camps de l'educació i de l'excursionisme, l'escoltisme neix amb poques possibilitats d'èxit. Els "Exploradores Barceloneses" eren de color militarista i lligats a unes doctrines centralistes mentre que els "Jovestels" estaven fora dels corrents polítics dominants de signe burgès.

No és fins als darrers anys de la dècada dels vint que, coincidint amb la decadència de la dictadura del General Primo de Ribera, l'escoltisme pren un nou caire.

Fou Josep Maria Batista i Roca la persona que engrescà al llarg d'una sèrie d'anys una nova institució d'escoltisme. Pels seus estudis universitaris (dret i filosofia) va sovint a Anglaterra abans de la guerra europea i coneix i s'interessa pels escoltes anglesos que ha vist actuar. Es documenta amb una gran quatitat de publicacions i l'any 1927 dóna una conferència al Centre Excursionista de Catalunya amb projeccions sobre la vida dels Boy Scout anglesos i en la qual es declara partidari del mètode escolta per a l'educació del caràcter de la joventut.

A través del Secretari de Coordinació de Treballs Excursionistes, del CEC, Batista i Roca comença un canvi a centres excursionistes de barris i pobles per orientar les activitats de les seccions juvenils cap a les pràctiques escoltes. L'ambient era molt favorable.

Un dels aspectes més significatius d'aquest moviment inicial, la primacia de l'educació del caràcter, va quedar potenciat i esbombat públicament a través de les pàgines de la premsa, especialment de la "Publicitat". La Federació d'Estudiants Catòlics havia promogut el 1928 un debat públic sobre el que podia ser més important per a un poble, si el cultiu de la intel.ligència o del caràcter. Durant una sèrie de mesos, molt diverses personalitats catalanes feren sentir la seva veu a l'entorn del tema. Batista i Roca va intervenir deixant ben palesa la seva opinió de la primacia del caràcter.

Així aquest escoltisme que naixia, de caire català va quedar clarament marcat per aquest tret, i va trobar immediatament ressó en molts grups de jovent associats a centres excursionistes, entitats recreatives i instructives de caire religiós, tant de Barcelona com d'altres poblacions catalanes. A poc a poc van anar creixent el nombre de grups i d'activitats diverses, com els cursets per a Guies Excursionistes i Minyons de Muntanya el 1928 a Papiol, com a constatació comuna que en un moviment de formació de nois havia nascut. Eren els "minyons de muntanya". Els seus mètodes eren presos directament de l'escoltisme de Baden Powell. Era pensat pel temps de lleure, i les seves finalitats de formació personal i cívica, netament catalanistes, l'inserien en els corrents de signe cultural i històric que marcaven, ja d'uns anys enrera unes iniciatives de renovació pedagògica establertes a les institucions i les del moviment excursionista català. La Germanor de Guies Excursionistes creada el 1928 esdevindria més tard com la seva branca superior. Es mantindria el lligam entre excursionisme i escoltisme i d'allí en sortirien molts caps. Els Minyons de Muntanya varen quedar constituïts en Germanor de Minyons de Catalunya el 1930. Del seu primer Consell General, presidit per Josep Mª Batista i Roca, en formaren part diverses personalitats lligades a activitats que havien escollit i promogut els Minyons de Muntanya i que tindrien papers significatius en l'escoltisme de l'època del franquisme.

Les condicions que amb la República aparegueren el 1931 varen permetre un ràpid creixement dels Minyons de Muntanya. Les relacions de la nova associació amb els "Exploradores de España" es produïren sobretot per via indirecta a través d'entitats excursionistes. En termes generals eren més aviat difícils per la diferència dels projectes d'uns i altres, per la pertanyença dels "Exploradores" a un organisme d'àmbit estatal i per la seva no adscripció clara al catalanisme. No obstant sectors preocupats per aquests problemes varen empènyer els esdeveniments i el 1933 s'escindia dels "Exploradores" una nova associació : els "Boy-scouts de Catalunya".

Les "Girl Guides" s'havien fos poc després de néixer el 1913. Ara, tan a prop dels grups de Minyons de Muntanya com dels "Exploradores" havien nascut de nou grups de noies que practicaven també el mètode escolta. Les dificultats que les famílies posaven al fet que noies soles sortissin d'excursió i acampessin, alentien el procés de creixement de les associacions femenines. Les noies, en aquesta època, sempre són minoritàries en relació a les organitzacions de nois, però no deixen de crèixer amb una certa sincronització.

De l'escoltisme i el guiatge d'avantguerra destaca que mai no quedaren al marge de l'acció educadora que protagonitzen els estaments públics, l'any 1934 la Generalitat posa sota el seu patronatge els Boy Scouts de Catalunya, la "Germanor de Guies excursionistes", la "Germanor de Minyons de Muntanya" i la "Germanor de Noies Guies" per a facilitzar-ne la total catalanització i per a salvaguardar l'obra educadora de la juventut per elles realitzades, el valor de la formació del caràcter que és un dels objectius bàsics de l'escoltisme de Baden Powell és especialment apreciat pels responsables de les institucions pedagògiques d'aquell moment.

Hi ha un altre fet molt més important, però, en l'escoltisme i el guiatge d'aquesta època, i és la presència del fet religiós. A Catalunya, un poble acostumat al pluralisme, la pertinança a l'Esglèsia no ha exigit una presa de posició sectorial en relació als problemes de la política i de la cultura sinó que ha deixat un gran marge de llibertat perquè cadascú prengui les decisions polítiques que cregui més oportunes. I un altre fet molt important és que Mossén Antoni Batlle hi participa mogut per un doble mòbil : d'una banda el seu interès pel fet català com a suport al creixement d'un poble que ha pres sobre les seves espatlles la responsabilitat de la seva vida col.lectiva, i d'altra banda, per l'interès que té en l'evangelització dels nois que li confien i perquè sap que l'escoltisme ofereix als nois una vida plena de responsabilitats, que els ajudarà a fer-se tant humanament com cristianament. Ell col.labora com a membre del Consell de la Germanor de Minyons de Muntanya a la dinàmica global de l'escoltisme, i com a animador dels agrupaments escoltes afiliats a la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, actua de catalitzador dels agrupaments a Catalunya volent obrir una formació cristiana als seus minyons. La seva tasca és reconeguda per la jerarquia catalana i així veiem la presència dels bisbes de Vic, Solsona i del Cardenal Vidal i Barraquer, arquebisbe de Tarragona, a un campament a Collsacabra l'estiu del 1933 on Mossén Batlle celebra de cara al poble la Missa a l'aire lliure que en endavant ha estat autoritzada per la Santa Creu. Aquesta presència d'esglèsia en el si de l'escoltisme d'avantguerra, sense presupostar una captació del moviment per l'Esglèsia és una conseqüència d'aquell hàbit que hem constatat a Catalunya de col.laboració entre cristians i no cristians en empreses d'àmbit nacional, i de la postura de l'esglèsia catalana, que amb el Cardenal Vidal i Barraquer al davant, havia fet camí de llibertat cristiana amb els moviments de renovació litúrgica i l'esforç de pensament que havien protagonitzat el Canonge Llobera, el P.Miquel d'Esplugues, el Canonge Cardó, el Doctor Lluís Carreras i la revista "La paraula Cristiana".

La guerra civil del 36 al 39 amb tots els seus desastres, injustícies, odis i inconvenients que sempre du aparellada una guerra interior representa d'una banda un trencament de la normalitat de la vida quotidiana i de l'altra l'establiment d'una sèrie de condicionants nous. La germanor de Noies Guies i els grups Boy-Scouts i de Minyons de Muntanya realitzen diverses tasques de servei com Scout al plantejament del seu mètode.

La politització que al caire beligerant de la situació fa prendre a gairebé totes les realitats institucionals tempta els governants de la generalitat a oficialitzar l'escoltisme en una organització estatal. Per tal de fugir del perill que això significaria per la llibertat d'acció de l'escoltisme, Alexandre Piñol en nom de Boy Scouts i Batista Roca en nom dels Minyons de Muntanya signen un document d'unificació. La nova institució unificada a partir de l'octubre de 1936 pren el nom de : "Minyons de Muntanya BOY SCOUTS DE CATALUNYA".

Durant aquesta guerra s'accentua més la dimensió de servei gratuït que poden prestar a la col.lectivitat (ajut a refugiats, recollida i tramesa de paquets al front, defensa passiva, serveis d'antigasos, etc...) que no pas la tasca educadora de cara als nois i noies i tot això encara fins on és possible. El final de la guerra d'un bàndol que la perd és desolador i les guies i els escoltes catalans varen perdre la guerra com tot Catalunya.

Tots els catalans responsables eren a l'exili o bé perseguits; la llengua absolutament prohibida. L'estat de postració era general.

L'escoltisme i el guiatge en aquestes primeres lluites de la resistència hi tingueren un paper, molt rellevant. Mossén Batlle que havia passat part de la guerra civil a Suïssa i l'altra part a Deva va tornar a Barcelona, no va parar mai com a animador d'un grup escolta ; amb dificultats d'un o d'altre tipus va anar lluitant fins a aconseguir reconstruir les seccions de minyons de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat i l'agrupament Congesta de noies de les Camèlies de Gràcia.

Un grup reduït d'antics responsables pensa, amb autèntic sentit de servei a Catalunya, que seria bo de reprendre globalment l'escoltisme i el guiatge. A partir de 1943 comencen a parlar-ne. Els escoltes volen continuar, com a signe integrador, sota el patró d'unificació que l'escoltisme havia assolit els anys 36-37. El 1945 reprenen conjuntament activitats, sobretot de formació de caps que serveixen als diversos agrupaments que recolzats en una institució a altra intenten de tornar a fer escoltisme.

El creixement imparable de l'escoltisme català que respon als neguits d'un país que vol tornar a treure el cap i alhora la situació de clandestinitat amb què s'ha de mantenir, detencions, intervencions de policia, assalt a locals i campaments, crema d'algun local, irrupció al campament del Montnegre el 1953...., dificulten cada vegada més l'acció del Consell de la Institució que decideix el 1954 deixar en suspens les seves activitats però no les dels agrupaments que poden anar subsistint recolzats en les entitats culturals o excursionistes que els acullen o en les parroquies i altres organismes eclesials. El ritme de creixement del guiatge també s'accelera a partir de 1953, però ni la Germanor de Noies Guies ni a les Girl (menys nombroses) els cal suspendre les seves activitats.

La vida de l'escoltisme català a partir d'quest moment és atzarosa i difícil i encara es complica més quan després de la mort de Mossén Batlle el 1955. Malgrat tot l'escoltisme seguia creixent, per l'interès immediat de la tasca dels diversos grups, però la institució s'anava deteriorant, tant que acollint-se al redòs incommovible de Montserrat el novembre de 1958 el comissari general, Amadeu Serch convoca tots els responsables actuals i anteriors de l'escoltisme per a trobar un camí de sortida. Al cap d'una any, el setembre de 1959, també a Montserrat es reformen els estatuts de la institució unificada durant la guerra civil els "Minyons de Muntanya BOY SCOUTS DE CATALUNYA" i neix l'Associació Catalana d'Escoltisme amb una estructura de tipus federatiu que pot preservar la unitat de l'escoltisme al mateix temps que permet l'actuació autònoma de tres versions d'escoltisme diferents per raons d'història i d'opció educativa.

És important d'assenyalar que tant l'escoltisme com el guiatge català de sempre, havien tingut la voluntat clara d'entesa amb l'escoltisme i el guiatge de la resta de l'estat espanyol.

A partir dels anys seixanta l'escoltisme i el guiatge van anar-se desplaçant sociològicament, del centre de Barcelona i dels estaments més o menys acomodats cap a la perifèria, als pobres i a la gent de classe mitja baixa i del món obrer. La dimensió social en molts diversos aspectes va anar prenent gruix entre els valors que l'escoltisme i el guiatge proposaven als nois i noies. Els elements democràtics -de sempre en el mètode de Baden Powell- van anar prenent més relleu i fins i tot s'arribà en algun punt a la desorientació en les propostes d'autogestió en la vida de les unitats-no perquè no fos un element pedagògic a incorporar sinó perquè no se'l sabia situar exactament en el seu lloc-. El progrés personal va perdre el regust de competència individual per a adquirir una dimensió auténticament personal amb els atributs de compromís i solidaritat que li són propis. Els esforços per anar introduint la coeducació, encara que minoritaris en els primers estadis, varen assolir més tard un eco molt ampli.

Gent procedent de l'escoltisme i del guiatge van ser presents a moltes de les activitats de signe reivindicatiu que amb més assiduïtat s'anaven produint.

L'escoltisme i el guiatge tradicionalment s'han entés com apolítics. Això és cert en relació a l'adscripció dels moviments a un o altre partit. Però el que no és menys cert és que per a una educació que apunta responsabilitats personals i de grup en front de la vida del país, la dimensió política que tenen tots els afers públics no podia ser negligida i la preparació per entendre i respondre a aquesta dimensió tampoc. És per això que l'escoltisme i el guiatge català van assumir aquesta realitat i incorporaren l'educació política a les seves finalitats.