Imma Llort i Juncadella

L'Hinduisme és una de les religions més antigues del món.

De fet, l'Hinduisme és més que una religió, és una manera d'entendre la vida, un estil de vida. S'hi neix i no hi ha possibilitats per a la conversió. No hi ha un ritus d'iniciació com a la majoria de religions, ni hi ha hagut mai un interès per guanyar adeptes o convertir altres persones a l'Hinduisme.

L'origen de l'Hinduisme és un tema molt controvertit. Per a uns, els primers indicis de l'Hinduisme provenen de la civilització que ocupava la vall del riu Indus cap als 3.000 anys A.C., una civilització molt avançada que va patir, entre altres la invasió ària. Per altres l'Hinduisme va ser introduït a l'Índia pels aris i es va barrejar amb les creences locals.

L'Hinduisme és doncs un recull de les diferents religions, creences i espiritualitats indígenes de l'Índia i ha anat canviant a mesura que les

idees s'han anat desenvolupant i les necessitats de les comunitats locals també han canviat. Presenta una forta influència d'altres religions alhora que religions més modernes s'han inspirat en ella. Això fa que l'Hinduisme sigui una barreja de sectes, cultes, doctrines que tenen un grau de influència molt gran en la cultura de l'Índia fins i tot en els nostres temps. A cada poblet de l'Índia hi ha un petit temple o un punt (que pot ser un arbre, una pedra, etc.) que representa "la divinitat" i es respectat com a tal.

Per algunes persones l'Hinduisme és una religió monoteista malgrat la divinitat es presenti sota formes i noms diferents, per altres a l'Hinduisme hi ha milions de deus i deesses diferents. No hi ha uns rituals obligatoris ni unes pregàries concretes a fer. El culte és totalment lliure, a vegades es fa individualment i d'altres en grup, es pot fer a casa (normalment es destina un espai de la casa per això, més o menys gran segons el poder adquisitiu de la família) o es pot anar a fer un "puja" (pregària, homenatge, ofrena) al temple. Es pot llogar els serveis d'un brahmin (sacerdot) o fer-ho personalment. Totes les possibilitats es donen. Malgrat aquesta diversitat la literatura religiosa hinduista és una autoritat i compta amb el respecte de totes les tendències hinduïstes. Al parlar de la literatura hinduista ens referim als Vedes, els Epics i els Puranes.

Els Vedes són els llibres religiosos hinduistes més antics. En ells es descriuen les divinitats vèdiques (barreja dels deus i deesses de la població indígena del país i de les creences dels immigrats provinents d'altres cultures (com l'europea-ària) visualitzades en formes humanes o d'animals o fins i tot una barreja entre les dues. En aquests llibres es fa una descripció molt detallada de les ceremònies que calia fer per invocar-l@s. Sembla ser que varen ser les poblacions rurals i les castes més baixes les que varen associar les divinitats amb objectes reals (primer de la natura i després icones), però va arribar a estendre's per tota la societat; sobretot des del moment en que els brahmins (sacerdots) es van autoanomenar intermediaris entre el panteó diví i les persones creients. En els Vedes més recents es parla dels brahmins com a únics mitjancers, responsables dels rituals (antigament eren les dones les que vetllaven pels aspectes religiosos i espirituals de la família). Aquest fet va contribuir a l'allunyament entre les persones i les divinitats i va crear la necessitat de fer imatges del "diví". És a les Vedes on es va fer la primera selecció entre divinitats. Algunes divinitats com Pritivi (la Mare Terra) o Sakti (l'energia o el principi femení) tant benerades fins aquell moment varen passar a ser divinitats de segona o tercera categoria i altres divinitats (majoritàriament masculines) amb poca història varen passar a ocupar l'espai central.

Va ser més tard amb la literatura èpica hinduïsta, sobretot amb el Ramayana i el Mahabharata, que, malgrat ser seculars per definició, narren les històries dels seus herois i heroïnes i la influència de les divinitats sobre les seves vides i els esdeveniments. Al transmetre oralment de generació en generació aquestes narracions i després al ser escrites per Valmitri i altres, les divinitats ocupaven cada vegada un lloc més important en les històries i alguns dels herois i alguna de les heroïnes varen adquirir l'estatus de divinitats, com veurem més endavant amb Sita i Rama o Krishna.

La mitologia hinduisme que ha arribat als nostres dies és principalment d'aquest període, però s'ha anat enriquint i fent més complex en avançar en el temps.

La literatura purànica, que prosseguí a l'èpica, va intentar recollir totes les llegendes i mites sobre les divinitats i posar cert ordre. Es tractava de reduir el nombre de déus i deeses sota uns quants noms. Un cop més es va transformar el panteó diví. És el moment en què els déus masculins prenen el poder, "lo diví" en masculí es manifesta amb la trilogia: Brahma (el creador), Vishnu (el preservador de la vida) i Shiva (el destructor amb el bon sentit de la paraula. Cal destruir per poder tornar a crear i continuar amb la roda). Totes les altres divinitats masculines eren manifestacions o reencarnacions diferents d'aquests tres déus. Es revaloritza la figura de Vishnu considerant que Krishna, un dels herois més importants de la literatura Epica, és la seva vuitena reencarnació. En els puranes les deeses que fins al moment havien gaudit d'autoritat i independència perden el seu estatus i passen a ser agrupades en tres noms i a ser considerades les consorts dels tres déus. Així, Saraswati, deesa de la saviesa i de la cultura, passa a ser l'esposa del deu Brahma. Lakshmi, deesa de la riquesa i la bona sort passa a ser l'esposa de Vishnu i Parvati es presenta com l'esposa de Shiva.

Els canvis de divinitats en l'Hinduisme es continuen produint. Un dels exemples més recents és l'aparició d'una nova deesa (Santoshi Mata), amb llegendes i mites propis, als anys 60 al nord de l'Índia.

Feta la introducció, que al meu entendre és imprescindible per donar un marc històric a la mitologia que explicaré a continuació, us presentaré alguns dels déus i deeses més benerats actualment i explicaré algunes de les llegendes o mites que els han fet més populars.

L'explicació, mitjançant la mitologia, de la vida i activitats de les divinitats i la seva interacció amb els/les mortals té una influència extraordinària en la vida quotidiana de la majoria de les persones de l'Índia, no només per les de religió hinduisme, sinó per tota la població en general. No hi ha ningú que comenci un nou negoci o es casi en dades no recomanades. Les dates òptimes per obrir un restaurant, una botiga o una empresa són a l'octubre-novembre quan es celebra la festa de la llum, Diwali.

Els mites èpics tenen un discurs moral molt fort de rerafons: "qui la fa la paga". Els herois i heroïnes del Ramayana i el Mahabahrata s'han constituït en models de comportament, que no sempre coincideixen amb els estereotips occidentals, com veurem més endavant.

Però abans de presentar-vos les divinitats amb noms i cognoms voldria dir algunes generalitats.

La majoria de déus i deeses es representen en forma humana, però alguns prenen formes d'animal o una barreja entre els dos. Altres representats antropomorficament són déus i deeses d'elements de la natura, com ara la terra, la lluna, alguns dels rius més importants de l'Índia, algunes muntanyes, etc...

Com veureu les representacions dels déus i deeses tenen moltes similituds amb alguns dels personatges dels còmics que alguns de vosaltres compreu o llegiu. No tenen rés a veure amb la imatge paternal o maternal de Crist o la Verge Maria del Cristianisme, ans el contrari. Tampoc es troben en postures d'éxtasi o de repòs. Sovint tenen mirades agressives, es pinten en colors vius i tenen molts braços i mans. A cada mà tenen un objecte diferent que fa referència a cadascuna de les qualitats o característiques que els donen a conèixer, sovint una barreja d'antònims. Les postures de les mans i la posició de les cames i peus també té un significat. Totes les divinitats seuen damunt d'algun animal o planta que els fa de vehicle i sovint serveix per identificar-los. El color de la cara canvia d'una divinitat a un altra però sempre té una explicació. Alguns dels déus i deeses es representen amb moltes cares al mateix temps (cadascuna amb una expressió ben diferent). La seva indumentària i ornamentació té sempre un valor simbòlic. La coreografia que els envolta és molt recarregada tocant a "quitch" (segons els nostres paràmetres sobre l'art i el bon gust).

Ara voldria que us imaginéssiu que ens trobem davant d'una passarela, mirant una desfilada de moda. Cada element té una raó de ser, així doncs pareu bé l'orella per escoltar a més a més de contemplar cada una de les divinitats.

Bé, aquí us presento en Brahma, per alguns hinduistes considerat el Déu Suprem, el creador de l'Univers, qui creà també als altres déus. Per això a vegades es representa amb moltes cares, cada una corresponent a un dels altres déus masculins. A vegades es representa amb 4 caps, amb les 4 boques que segons diuen varen recitar els 4 llibres dels Vedes. D'aquí que els sacerdots, transmissors dels Vedes i intermediaris entre les divinitats i la resta dels mortals, s'autoenomenesin brahmins i curiosament es transformessin en la casta superior. Té 4 braços i 4 mans. A cada mà té un objecte: una jerra d'aigua (símbol de que l'univers sencer ve de l'aigua -penseu amb la teoria de l'evolució i us sorprendrà que la mitologia hindú s'avances a Darwin com veurem també amb altres exemples més endavant-), una flor de lotus, una mena de rosari (que representa el temps) i a la quarta els Vedas. Porta barba, vesteix una pell de tigre o d'antílop i té un aire pacífic i tranquil. En aquest cas està dret sobre una flor de lotus, però sovint es representa assegut sobre el seu vehicle, una oca (que és el símbol del coneixement).

Per la seva participació en la creació de l'univers se'l relaciona amb la cosmologia hinduista. Una de les llegendes més conegudes és que Brahma es va crear a sí mateix. Brahma va crear les aigües dels oceans i hi va deixar les llavors que varen esdevenir l'ou daurat, del qual ell mateix fou creat. Segons altres llegendes Brahma era un ós i amb la seva força va aixecar la terra i la va fer sortir de l'aigua, iniciant així la creació del món.

Malgrat la seva importància en altres moments de la història de l'Hinduisme, actualment no se'l considera gaire. Hi ha poques representacions iconogràfiques de Brahma als temples actuals, només hi ha un parell de temples dedicats a ell en tot el país (un a Pushkar al Rajasthan) i no té gaires seguidors/es.

Vishnu es el deu masculí més popular en tot el país. Vishnu es representa de color blau. Té 4 braços i mans. Sempre carrega en una de les mans una roda dentada que es considerada l'arma invencible i representa la intel.ligència universal, els poders de la creació i la destrucció. A un altra mà porta un cargol marí, símbol de l'origen de l'univers, per la seva relació amb l'aigua marina. També porta un mall com a símbol del poder i una flor de lotus que representa la puresa. Vesteix sempre un lungi de color groc i el seu vehicle és un aliga (meitat ocell meitat persona). A vegades es representa dret damunt la pell d'una serp (una cobra). Per darrera el cap de Vishnu, com si li fes de barret surt la cobra amb molts caps. En la mitologia hinduista la cobra és el que queda de la creació quan es tanca un cicle i permet que en pugui començar un altre.

Vishnu és el deu preservador de l'existència, la permanència, la constància.

Com dèiem abans Vishnu és un dels casos més evidents de transformació. A mesura que canvia la societat hinduista Vishnu va guanyant importància i acaba absorbint la personalitat d'altres divinitats masculines que passen a ser considerades diferents reencarnacions seves. Curiosament la segona reencarnació va ser en forma de peix (habitat marí), la tercera en tortuga (transició entre marí i continental), la quarta en porc senglar (mamífer), la cinquena meitat lleó i meitat home, la sisena en un nan, la setena en un guerrer, la vuitena en Rama (un rei, un mortal -encara que per molts hinduistes es considerat com un déu-), la novena en Krishna (un déu que s'ha fet molt popular a l'Índia), la decena en Buddha i l'última, que de fet encara ha d'arribar, en Kalki (un deu assegut damunt un cavall blanc). Diuen que Kalki vindrà quan disminueixi la pietat, quan les persones es valorin pels seus bens i no per sí mateixes, quan la mentida porti a l'èxit, quan les dones es converteixin en objectes sexuals, etc... No us sembla que Kalki deu estar a punt d'arribar?

Si us hi heu fixat, cadascuna de les reencarnacions representa un estadi diferent de l'evolució de les espècies que començà amb la vida al mar, després sorgeixen les especies amfíbies, més tard les terrestres fins arribar a l'homo sapiens i des de l'origen de l'espècie humana s'ha anat evolucionant (en general) cap a civilitzacions més complexes.

Darwin, considerat un geni al seu temps, va tenir predecessors a l'Índia milers d'anys A.C. que, mitjançant la mitologia, varen fer un primer esborrany de la complexa teoria de l'evolució.

Shiva és el tercer déu de la trinitat hinduista. És el déu destructor. Té tres ulls, el tercer al front (entre les celles) quasi sempre tancat excepte en el moment de la destrucció. Té els cabells llargs i crispats o a vegades recollits en una mena de monyo. Als cabell hi té el riu Ganges (que també és una deesa) i la lluna creixent. En alguns icones Shiva té un petit sortidor d'aigua que surt dels seus cabells. La mitologia diu que quan Ganga va caure del cel Shiva va aturar l'impacte de la caiguda amb els seus cabells i així va evitar una riuada que hauria acabat amb l'univers. Té dues o quatre mans. A una de les mans porta una mena de forca. A un altre un tambor, a la tercera una destral i a la quarta una mena de trompeta. A vegades té dues mans buides, una en posició vertical amb els dits mirant amunt com a senyal de protecció i l'altra amb els dits avall com a símbol de generositat. Es cobreix amb una pell de tigre i va maquillat amb cendres. Com a ornamentació acostuma a portar serps al coll, el cap i als braços. La seva pell és blanquinosa, excepte al coll que és ben blau, doncs va beure verí. Porta unes ratlles horitzontals pintades al front. Els seus seguidors (generalment homes) també se les pinten, sobretot en temps de festes en nom de Shiva. També acostuma a portar un collaret de cranis, per això se'l considera el déu dels crematoris.

Molt sovint es representa la família sencera, és a dir Shiva, Parvati (la seva dona) i Ganesha (un dels seus fills- mig home, mig elefant). Després explicarem la seva història.

Shiva no apareix com a tal als Vedes, per això es diu que és una transformació posterior del déu vèdic Rudra (déu de les tempestes introduït a l'Índia pels aris). De fet Rudra era alhora un déu benèvol i dur. Amb el temps es va anar donant més èmfasi en l'aspecte agressiu. Shiva representa aquesta agressivitat, la destrucció, l'austeritat, les forces negatives de la vida. Es una combinació entre creació i destrucció. El seu vehicle és Nandi, un brau. A la cultura pre-aria de la vall de l'Indus el brau era símbol de fertilitat, encara que la fertilitat per excelència era una deesa, que més tard es va identificar amb la deesa Pritivi o la Terra. Però el culte s'ha transformat i ara s'identifica la fertilitat directament amb Shiva i no tant amb el seu vehicle. Ara la fecunditat es representa amb el fal.lus (nomenat lingam) de Shiva i acostuma a presidir l'entrada dels temples dedicats a Shiva. Es representa en forma de columna arrodonida, a vegades s'hi han esculpit varis caps de Shiva, que reposa sobre una mena de recipient rodó o quadrat en forma de pica molt plana amb un desaïguador a un costat. Aquesta base representa l'organ sexual femení (el yoni). Sovint es penja una jerra d'aigua que goteja constantment per damunt del lingam i es recull a la sortida del yoni com a aigua beneïda.

Aquesta combinació entre els dos sexes també es representa en una de les manifestacions de Shiva (Ardhnarishwar= que significa el déu que és meitat home i meitat dona). La meitat masculina és el mateix Shiva i la femenina és la seva esposa Parvati.

Shiva també es representa amb més de 4 braços. Cadascuna de les manifestacions de Shiva rep un nom diferent, presenta una actitud diferent i té un nombre de braços diferent. El Shiva de 8 braços és el destructor, el de 12 és el benigne, etc...

Per als seus seguidors i seguidores Shiva és el Gran Deu, mentre que la resta de divinitats són de segona categoria. Shiva és el déu de la destrucció, però no és un déu dolent. Hi ha un altre déu, nomenat Yama que s'encarrega de la mort de les persones. El treball de Shiva és molt més important. La mitologia diu que quan Brahma (el primer déu que us he presentat) va crear l'univers, Vishnu va vetllar per la seva conservació durant tot un dia de Brahma (equivalent a més de 4.000 milions d'anys humans). En acabar aquest període Shiva va portar la destrucció de l'univers, per a què tot pogués ser creat de nou. Aleshores Brahma va dormir durant tota una nit (altra volta 4.000 milions d'anys) i en despertar-se va crear un univers nou. Sense destrucció no hi ha creació, per això el paper de Shiva és tan important.

Shiva, representat amb 12 braços, el generós i benigne, escolta a tothom qui li demana favors. No té gens de picardia, per això se'l coneix com el déu innocent. Tothom és amic/ga d'ell, fins i tot els dimonis i esperits malignes.

L'aspecte positiu, generós i bo de Shiva es veu també reflexat en la mitologia. Shiva va protegir i guarir el món quan els dimonis i els déus varen remoure l'oceà i hi van extreure 13 coses positives i una de negativa. La negativa, un verí mortal, ningú la volia. Shiva se'l va beure i el va retenir a la gola perquè no l'afectés (per això se'l coneix com el déu del coll blau) i així va salvar el món.

Una de les representacions més popular és la de Shiva dansant, (conegut com la dansa còsmica) i on rep el nom de Nataraja. La mitologia diu que Shiva prenent forma de cos femení va anar juntament amb Vishnu a enamorar milers de sants que feien meditació i abstinència al bosc. Enfront la seva actitud provocadora els sants es varen enfadar i varen fer sortir del foc un tigre per a que els ataqués, Shiva el va matar i després d'arrencar-li la pell se la va posar com a vestit. A continuació els sants li van enviar una serp verinosa. Shiva li va xuclar el verí i se la va posar de collaret. Després li van enviar altres animals i també els va vèncer i va ballar la dansa còsmica damunt dels cossos dels vençuts. Llavors els sants s'adonaren que la ballarina era Shiva i es convertiren en devots seus.

Una altra representació de Shiva, també bastant freqüent és la de Shiva destructor. La boca oberta amb els ullals molt llargs i sortits, els ulls ben vermells, l'ull del front ben obert preparat per acabar en un instant amb qualsevol enemic que se li posi per davant.

Però apart de la trinitat que representen Brahma, Vishnu i Shiva hi ha dos déus més que es consideren reencarnacions de Vishnu però gaudeixen de més popularitat que ell mateix. Es tracta de Rama i de Krishna.

Aquí teniu a Rama, com ja hem dit sovint es considera la setena reencarnació de Vishnu. Es l'heroi del Ramayana, una de les històries èpiques més importants i populars. Normalment se'l representa dret, vestit de guerrer, malgrat era un rei. Té només dos braços i amb una mà aguanta l'arc i a l'esquena carrega les sagetes. Va sempre acompanyat de la seva dona Sita, situada al seu costat dret amb una flor de lotus blava a la mà. Al seu davant, agenollat als peus de Rama hi ha el déu Hanuman (mig home- mig mico) que és el seu fidel servidor.

Diu el Ramayana que Rama casat amb Sita governava tranquilament el seu regne. Sita és la deesa de la fertilitat de la terra, tal com veurem més endavant. En aquells temps el rei tenia l'obligació de garantir que les terres del seu regne fossin fèrtils i capaces de produir suficient com per alimentar a la població. El germà del rei, que volia el poder, el va enviar a l'exili al bosc. Sita va insistir en acompanyar-lo malgrat ell volia que es quedés. Al bosc Sita va ser segrestada pel dimoni Ravana, que se la va endur fins a Lanka on va amagar-la. Finalment Rama aconsegueix de trobar-la, i en recuperar la deesa de la fertilitat recupera la productivitat de les terres. Rama es converteix en l'heroi i en el model perfecte de déu, de rei, d'home i de marit. Es deia que Rama i Sita s'estimaven tal com s'han d'estimar i respectar marit i muller en la tradició del matrimoni hinduista.

Es la setena reencarnació de Vishnu. Es representa amb la pell de color blava o negra, amb dos braços i tocant la flauta. En les pintures es representa dret, recolzat en una cama i amb l'altra cama creuada per davant. Normalment va ben vestit i amb moltes joies. Sovint al seu costat hi ha la seva estimada Radha i alguna vaca. Segons la mitologia, Krishna era pastor. Són freqüents les representacions de Krishna com infant menjant mantega o perseguint a les vaques per mamar-els hi la llet o ballant amb tot de noies.

Krishna neix per matar al rei Kansa, germà del pare de Krishna. Kansa s'assabenta que un fill del seu germà Devaki el matarà i empresona al seu germà i a la seva dona per tenir-los controlats. Cada cop que tenen un fill o una filla Kansa el/la fa matar. La nit que va néixer Krishna hi havia una tempesta molt forta, els guardes de la presó es varen adormir, les portes es van obrir pel vent i Devaki va poder treure el seu fill Krishna de la presó. El va deixar amb una família de pastors i d'aquesta manera el va salvar de la mort. De la seva infantesa, joventut i vida d'adult se n'han fet moltes històries, poemes i cançons. Entre altres les que expliquen les seves entremaliadures de petit.

Si heu vist mai aquestes miniatures en pintura que molta gent es porta de l'Índia moltes són sobre Kishna i les seves aventures.

Krishna inspirat per Saraswati va escriure el famós Gita, un llibre de pregàries i càntics en forma de poemes.

Us heu fixa't que aquests dos últims déus no tenen vehicle?

I ara us presentaré a les deeses més conegudes i venerades de l'hinduisme.

Hi ha qui diu que totes les deeses són manifestacions diferents de la Deesa primogènita per excel.lència, la Devi suprema adorada com a deesa de la fertilitat, de la procreació, de la vida, que existeix en moltes cultures antigues. Fet indemostrable fins al moment. El que sí és una realitat és que amb la modernització de l'hinduisme al llarg dels temps, les deeses passen d'ocupar un lloc central a ser, com ja hem dit abans "les dones de".

Però segons la mitologia hinduista les deeses són Sakti, energia. Aquesta energia els dóna poder i dóna poder als seus marits.

SARASWATI.

És el riu sagrat. Les seves ones poden destruir muntanyes. És la deesa del coneixement, de les paraules, del saber i de l'aprendre. És l'encarregada de l'aprenentatge, de les belles arts i de la música. Ella dóna riquesa, vitalitat, descendència, aliment i immortalitat. SARASWATI és forta i té poder. Se la coneix també com a la mare, la millor de les mares.

Saraswati no és només la dona de Brahma sinó també el seu poder, el seu Sakti o energia. Saraswati i Brahma representen la unió entre el poder i la intel.ligència d'on surt la creació. És la deesa de la música.

Saraswati es representa amb una pell molt blanca i amb fraccions molt ben fetes. Se la considera molt bonica. Porta un sari blanc (símbol de puresa) i està asseguda a l'aigua o prop d'un riu. Totes les ofrenes que se li facin (flors, fruites, etc...) han de ser blanques. Té 4 braços. Sovint amb una de les mans ofereix una flor de lotus al seu marit. A un altre mà té un llibre (símbol del saber i de l'aprendre). A un altra mà i té el rosari i la 4ª està en posició de donar, de generositat; és a dir oberta amb els dits cap avall. Sovint es representa tocant un instrument de corda nomenat Veena. El seu vehicle és cigne blanc.

A moltes de les escoles de l'Índia es resa una pregaria a Saraswati cada matí abans de començar les classes.

A la mitologia hinduista Lakshmi és la dona de Vishnu, el déu que preserva i conserva la creació.

Lakshmi es representa amb dos braços (quan està al costat de Vishnu) o amb quatre (quan es representa sola). En aquest cas les dues mans inferiors estan en posició de donar i amb una d'elles deixa caure monedes d'or. A dues de les mans porta una flor de lotus. Se la pinta amb colors vius i daurats, asseguda sobre una flor de lotus (símbol de la creació). El punt de suport de tot el que existeix tant del món material com de l'espiritual). A algunes pintures està acompanyada per dos elefants mig submergits dins l'aigua.

Lakshmi és una de les deeses més populars del país, però no hi ha temples en nom seu. La beneració i el culte es fa des de casa. Al seu nom es fa la festa de Diwali.

Es la dona o sakti (energia i poder) de Shiva. Té diferents manifestacions. Entre d'altres: Durga i Kali. Se la representa com a una dona bonica de pell molt blanca.

La mitologia explica que estava molt enamorada del seu marit i varen tenir dos fills: Ganesh i Kartikeya. És una deesa benvolent, però a vegades pot ser molt destructiva.

Quan s'enfada es manifesta com a Durga.

Durga va néixer de les energies negatives de tots els déus masculins quan es veien impotents per vèncer als dimonis asuras. Durga aparegué traient foc cap a totes direccions. Varen necessitar una dona o una deesa per guanyar la guerra.

Durga també té tres ulls, el tercer al front com Shiva. Sempre porta una lluna al front. A vegades porta un collaret de cranis. Seu damunt d'un tigre o lleó (que són els seus vehicles) o de dues flors de lotus, una posada damunt de l'altra. Va carregada d'armes en els seus innombrables braços. És la deesa de la guerra, capaç de vèncer a molts dimonis. Durga va matar els dimonis asura que estaven destruint l'equilibri del món. Era una guerra entre el coneixement i la ignorància, la veritat i la mentida, l'opressor i l'oprimit. Però Durga és també la mare. Va prometre d'alimentar als seus fills i filles, per això a vegades se la representa amb aliments que surten directament del seu cos. Quan la seva força no és suficient i està molt enfadada del seu front surt Kali, la deesa negra.

En un altre moment de la mitologia Shiva es veu incapaç de vèncer el dimoni Daruka, qui només pot ser destruït per una dona. Shiva demana a Parvati que l'ajudi. Parvati entra en el cos de Shiva, li xucla el verí que portava al coll (el de color blau) i reapareix com a Kali. Amb l'ajuda dels esperits que mengen carn fresca ataquen a Daruka i el guanyen. Un cop més una dona, una deesa té més poder que el seu marit.

Durga és una de les deeses amb més temples dedicats al seu nom i amb més seguidors. Cada any se celebra un festival al seu nom: Dussera o Durga Puja cap als voltants de Nadal i se celebra sobretot a Bengala.

Kali és la deesa negra, d'aspecte terrorífic que surt del front de Durga.

La seva manera de fer reforça el seu aspecte terrorífic. Els seus llocs preferits són els crematoris i els terrenys de lluita. Per vèncer als seus enemics es beu la seva sang i es menja la seva carn fresca.

Kali no té vehicle, sinó que va asseguda damunt d'un fantasma.

Kali apareix per ajudar Durga a matar tots els dimonis, però al matar-los es veu la seva sang i acaba per emborratxar-se fent trontollar l'equilibri del món. Shiva si fa un toc, la reprimeix i acaba per ser el principal protagonista de la història.

Es la dona de Rama. La deesa de la fertilitat de la terra. Segons la mitologia va aparèixer al mig d'un camp llaurat, és a dir de la mateixa terra mentre el seu pare Janaka llaurava.

Al Ramayana Sita és la dona de Rama. Sita és el poder de la fertilitat i la prosperitat. També es presenta com a deesa. Va acompanyar a Rama a l'exili i va suportar condicions de vida molt dures sense queixar-se mai; ni quan va ser raptada per Ravana i la va voler violar. Ella no es va deixar i el va amenaçar amb el suïcidi. Si la deesa de la fertilitat del sòl es moria s'acabaven els aliments i l'univers hagués desaparegut. Tampoc es va queixar quan Rama la va despatxar dubtant de la seva puresa al deixar-se influenciar pel poble, mentre que ella sempre va ser fidel a Rama.

La mitologia presenta a Sita com al model de dona ideal: bonica, estimadora, maternal, fidel, dolça, sense personalitat pròpia. Però, com tot, se'n pot fer una lectura ben diferent. De fet és gràcies a Sita que Rama es converteix en l'heroi del Ramayana. Va ser Sita qui va obligar-lo a prendre-la a l'exili. Després ella mateixa el va convèncer per a que la deixés sola i Ravana la va segrestar. Quan Hanuman la va trobar a l'amagatall de Lanka ella es va resistir perquè Rama l'anés a buscar directament i en salvar-la acabés essent el gran heroi. I ell li va pagar enviant-la a ella i els seus fills al desert. Llavors ella tampoc es va queixar i va marxar, però el fet que el foc no la cremés va fer que Rama es convencés de la seva innocència i pogués tornar a Ayodhya on tots dos van governar feliçment durant més de 10.000 anys. La castitat de la dona és l'honor del marit i de la seva família. El poder i el dret a governar de Rama depenen de la virtut (castitat) de Sita. Per això podem afirmar que es Sita qui torna el poder a Rama.

Per acabar voldria parlar-vos de Ganesh i Hanuman, dos déus meitat animals i meitat persones.

Es fill de Shiva i Parvati i actualment és el déu més popular de l'Índia. Té cap d'elefant i cos d'infant. Té 4 o 10 braços, una bona panxa i normalment es de color vermell, carbassa o groc. El seu vehicle és un ratolí. Hi ha moltes històries per explicar el seu cap d'elefant. A les mans hi porta: una corda, una destral, un plat de dolços, etc... Es el déu de la saviesa. Vetlla per els seus seguidors i seguidores, per això es troben estàtues de Ganesha a totes les cases i a l'entrada de tots els pobles. Té l'ullal esquerre trencat i la trompa es cargola cap a l'esquerra.

Es el déu mico. Es representa de color vermell o groc. Es troba a tots els pobles de l'Índia. Es el déu que salva de totes les dificultats i problemes. Company inseparable de Rama. Es molt fort.