Cau d’informació

DESCANSA EN LA PAU

Un dels moments més emocionants dels últims dies fou quan, en el lliurament de premis al Palau de la Generalitat, acompanyant el Jaume Nadal, un dels membres del jurat va recitar de memòria, i amb una tendresa immensa, un poema de Josep Maria de Sagarra, anomenat “Cançó de pluja”, que comença així:

No sents, cor meu, quina pluja més fina?
Dorm, que la pluja ja vetlla el teu son...

Hi ha dues perles a la teranyina,
quina conversa la pluja i la font!

No sents, cor meu, quina pluja més fina?

Per copsar una mica el Misteri de la vida, ens cal aquesta sensibilitat de poeta, aquesta fina delicadesa per captar la melodia amagada en les coses humanes i senzilles.

De vegades pensem que aquesta sensibilitat s’assoleix en moments de silenci o d’inspiració, però molts cops són les situacions doloroses les que ens estoven el cor i ens fan sensibles al llenguatge profund de les coses de la vida.

L’altre dia, quan vaig rebre la notícia de la mort de fra Feliu, el cor se’m va trasbalsar i una mena de tristor dolça es va apoderar de mi. Volia estar sol, i me’n vaig anar al jardí botànic, que ell tant estimava, perquè aquells arbres i aquells racons em parlessin d’ell …

Hi ha  moments privilegiats que ens posen en contacte amb la poesia profunda de la vida, amb la seva bellesa misteriosa. Cal viure’ls a fons!

Índex

NOVETATS

Aquest inici de curs 2001-2002, ens van portar al pati de Llar d’Infants una caseta per a jugar.

A les aules també vam rebre nou material, cuinetes, ninos i altres joguines.

Els Reis, a més a més, també ens han dut unes estructures per al pati del Parvulari i nou material per a l’aula de psicomotricitat.
 
 

Les educadores del Parvulari i Llar d’Infants

Índex

UN DIA DE CONVIVÈNCIES

El dimecres dia 7, sortim del col·legi, amb les motxilles plenes i amb molta alegria, ja que anem a passar el dia amb els companys i senyoretes.

És un dia diferent per què ? Perquè escoltarem, treballarem  i  jugarem al camp.

Esmorzarem i berenarem tots junts i ens ho passarem molt bé.
Quina felicitat té compartir, tolerar i estimar a tots els companys!

“ Si sóc amic de tots, Jesús és enmig nostre"

Cicle Inicial de Primària
 
 

Índex

PROGRAMA DECIDEIX

L’escola no pretén, només, transmetre coneixements. Vol treballar per formar persones integrades en la societat i amb inquietuds per millorar-la.
Tots els pares i mares volem que els nostres fills siguin persones felices, que trobin el seu lloc en la vida. Aquest objectiu el compartim des de l’escola i per això creiem que és molt important fer el camí plegats.
Aquest curs hem iniciat el programa de “Competència social” en el marc de la tutoria, amb l’objectiu d’ ajudar-los a:

o Aprendre a millorar les relacions entre ells i amb els altres.
o Aprendre a pensar per resoldre conflictes i aconseguir objectius.

En aquest treball ens ajudaran les preguntes màgiques:

o QUÈ HE DE FER?
Quin és el problema?
o DE QUANTES MANERES PUC FER-HO?
De quantes maneres el puc resoldre?
o QUINA ÉS LA MILLOR?
o COM HO HE FET?

El programa Decideix pretén, doncs, entrenar l’alumnat per saber buscar solucions adequades als seus problemes, sobretot als problemes interpersonals; és a dir, amb altres nens i nenes, amb els seus pares i mares, amb adults...

2n de Cicle Mitjà de Primària

Índex

SORTIDA A LLEIDA

Hola! Em dic Laura. El dia 29 de Novembre, els alumnes de 1ir 2n de C.S de Primària vam anar al museu Morera.
En sortir del col·legi vam agafar l’autocar en un pàrquing gegant on n’hi havia molts més. Vam sortir d’allí i vam anar fins al museu. En arribar ens vam dividir en dos grups, els alumnes de 1r de C. S van anar a veure una cosa, i nosaltres una altra. Vam anar a veure unes exposicions de Rosa Siré, jo no sóc una experta en el tema de la pintura, però quan vaig veure'n l'exposició, vaig tenir una sensació molt emocionant en veure aquelles obres tan precioses, i tan original. Va ser una de les coses que em va agradar més del museu. Després vam anar a veure una altra exposició de quadres, també eren molt bonics. Allí vam seure en una mena de bancs i vam comentar els quadres. Ens van preguntar, un per un, quin quadre ens agradava més. El més votat va ser el quadre “Morera” . Ens van donar com uns quaderns , per respondre preguntes. Després va ser al revés , els de 1r C.S van anar a veure el que havíem  vist  nosaltres i els meus companys i jo vam anar a veure el que havien vist ells.
També m’ho vaig passar molt bé. Vam anar a veure com i on treballen els nois i les noies que estudien art, això també era al museu. Primer vam veure una sèrie de vinyetes d’un còmic fetes per un alumne, estava molt ben fet, perquè eren amb pintures i plastilina, s’emblava que estigués, i ho estava, fet en 3D. En segon lloc vam veure una roba dissenyada per ells, amb les bosses de la botiga i les etiquetes. Era una roba molt original, però ningú no se la posa per anar pel carrer. Després vam anar a un laboratori on pintaven i feien fotos, també era molt bonic, però petit. Ens vam partir en dos grups , i vam entrar en una habitació, on tot era fosc, i hi revelaven fotografies. No es veia res, no hi havia llum, tret d’ unes rodones vermelles que donaven una miqueta de claror.
D’allí vam marxar cap al pàrquing on havíem deixat l’autocar i vam sortir en direcció a Les Borges Blanques. M’ho vaig passar molt bé, crec que és una experiència molt bonica veure un lloc d’on poden sortir grans artistes, si encara no hi has anat, vés-hi, t’asseguro que molt bé t’ho passaràs.

Laura Montserrat Pena
2n de Cicle Superior de Primària
 

Índex

SOLIDARITAT AMB EL MARROC

El divendres 2 de novembre, ens van fer una visita molt emocionant: ens van venir a veure la Sandra Vallejo i les seves companyes de la ONG Cooperacció.

Ens van ensenyar les escoles del Marroc, molts pobles, la família que els va acollir i tota la gent bona i amable d’aquest país. Una mostra de l’amabilitat dels Marroquins la tenim en una anècdota que ens va explicar la Sandra; una de les seves companyes es va fer mal i tota la gent que ho va veure va anar a ajudar-la, fins i tot un home del bar va anar a casa seva a buscar un calmant. Fixeu-vos quin cor té aquesta gent.

Francesc Pau
Joel Clivillé
Jordi Alcàntara
Pau Torrent

1r d’ESO
 

CONVIVÈNCIES A SANT SALVADOR

El dia 24 d’octubre, els alumnes de 1r d’ESO vam anar de convivències a Sant Salvador, amb les nostres respectives tutores, la senyoreta Lourdes Salat, la senyoreta Dolors Queralt i una professora del centre, la senyoreta Montse Ribes. En arribar-hi vam anar a esmorzar i seguidament vam preparar unes activitats en grups. Aquestes tractaven de representar unes escenes de la guerra dels nazis, el racisme, la guerra contra el terrorisme a l’Afganistan i el tema de les drogues. Quan es va acabar aquesta activitat, cada grup feia un mural representant aquests temes.

Vam dinar i finalment vam anar a la capella a exposar els cartells i a cantar. Un cop vam haver acabat totes les activitats, molt cansats, vam tornar cap a l’escola.

Carla Bardia, Rosa Bragós, Àurea Mònico, Àurea Martí, Estefania Banderas
1r d’ESO
 

LA GIMCANA

El dia 31 d'octubre, el nostre col·legi organitza la festa de la CASTANYADA: tots els joves i professors preparen una tarda de diversió, tant per a ells com per als més petits del col·legi.
Aquest any el curs de 3r d’ESO hem canviat la diversió de ser els qui passàvem totes les proves i corríem pel pati, per la diversió de ser els organitzadors de la gimcana dels alumnes de 1r i 2n d’ESO. És llei de vida passar pàgina i començar noves etapes a mesura que ens anem fent grans.
Aquesta nova experiència ha estat molt enriquidora i divertida, especial i nova... Bé, suposo que pel simple fet que ens sentíssim més alliberats i tanmateix més plens de responsabilitats; perquè fins ara nosaltres només havíem de fer el que ens deien, però ara els més petits, o no tan petits, han de fer el que nosaltres els diem.
Aquestes responsabilitats han fet de nosaltres uns petits éssers plens de canvis, perquè, al cap i a la fi, la nostra gimcana haurà de transformar tots els alumnes que hi passin, tal com ha fet amb nosaltres fins el dia d’avui.
Gràcies a tu, gimcana, hem sabut què és fer divertir els altres o que els altres et facin divertir a tu.

Anna-Júlia Puy Marimón
3r d’ESO
 

XERRADES DEL CEJAM

Aquest mes de gener ens han visitat uns joves que viuen a Letícia (Colòmbia), un poble situat al bell mig de la selva amazònica.

Han passat dos dies amb nosaltres, hem dinat junts, han tocat la guitarra, ens han ensenyat les lletres de les seves cançons i han passat per les aules a compartir la seva experiència.
Ells són els responsables del CEJAM (Centro Juvenil Amazónico), obra promoguda pels caputxins catalans. Allí hi van els nens dels poblats de la selva per continuar estudiant després de fer els 12 anys. Molts no tenen recursos econòmics i aquests nois els acullen al centre i es fan responsables de la seva manutenció i educació.
A suggeriment d’alguns alumnes, hem pensat que podríem fer una recollida de diners per finançar algunes de les beques del Centre.
La recollida es farà a la classe els dies 24 i 25 de gener, dijous i divendres, o a la porteria del Col·legi. Els diners es faran arribar personalment a través d’en Gil Parès, que és el responsable del Servei Solidari dels caputxins.

Vam tenir una recaptació de 562,27 € (93.554 pts)

Més informació
 

Índex

PREMI JOSEP M. DE SAGARRA

L’alumne del col·legi, Jaume Nadal Vilà, de 4t d'ESO va guanyar el primer premi de Catalunya del concurs Josep M. de Sagarra.

El concurs consistia en presentar la il·lustració d’un poema, triat per ell, de Josep M. de Sagarra.

El mes de novembre, en Jaume, la seva família i dos representants del centre ens vàrem desplaçar al Palau de la Generalitat per recollir el premi.
 
 
 

PREMIS LITERARIS DEL COL·LEGI

Sobre la història dels premis literaris i de dibuix del nostre Col·legi.
 

CURS 1992-93         Tema: El meu poble CURS 1993-94         Tema: Per un món millor CURS 1994-95          Tema: Juguem, compartim i convivim CURS 1995-96           Tema: Un llibre, un amic CURS 1996-97           Tema: Un viatge pel meu futur CURS 1997-98            Tema: La música i jo CURS 1998-99           PRIMÀRIA: La xemeneia màgica                                      ESO: Viatge al fons de mi mateix CURS 99-2000            PRIMÀRIA: Els padrins                                      ESO: Som iguals, som diferents CURS 00-2001            PRIMÀRIA: Les ulleres màgiques                                       ESO: Les meves preocupacions

Els nens del nostre Parvulari hi participen amb uns murals que són exposats al mateix Parvulari, durant la setmana cultural, i els obsequis són per a les diferents classes.
 

L’APA
 

LA GRAN NEVADA
 
 

El dia 15 de desembre, ens vam veure sorpresos per una excepcional nevada que va deixar el terra cobert amb una capa de quasi vint centímetres.
	Les temperatures baixes, de fins a -15ºC i la presència de neu i gel a les carreteres van fer que el transport escolar es suspengués a la comarca, però els alumnes que van venir a l’escola van gaudir d’un magnífic partit de futbol-neu.

Índex

El divendres 27 d’abril de 2001, dia de la Mare de Déu de Montserrat, el Col·legi celebrava la novena vetllada literària, a la Sala–Teatre, que va omplir-se d’alumnat, pares i mares, padrins i padrines, etc., que no es volien perdre una de les nits més emocionants del curs.

La festa va començar amb teatre. L’alumnat de 2n de Cicle Mitjà de Primària va obsequiar-nos amb una obra molt divertida, sota la direcció de la M. Rosa Cabanillas: “Oh, la guerra! quin joc de disbarats”. A part del teatre, la nit cultural del col·legi va comptar també amb música, ja que el Cor Eurídice de l’Escola Municipal de Música de les Borges Blanques ens va oferir un recital de cant coral esplèndid. Després va començar la part literària de la nit, amb el parlament del convidat d’honor : el senyor Josep Maria Forné, president d’Òmnium Cultural a Lleida, que ens va parlar del tema de la creació en tots els aspectes, però sobretot el literari.

I, per fi, en la part final de la festa, vam conèixer els guanyadors del novè Premi Literari del Col·legi, que van recollir el premi, així com els finalistes del Concurs de Dibuix. El jurat, que es va encarregar d’anunciar el nom dels guanyadors, estava format per: Carme Alonso, d’Arbeca; Núria Bresolí, de les Borges Blanques; Estrella Navarro, també de les Borges; Teresa Olivé, de Juneda; Ramon Queralt, de les Borges; M. Rosa Solé, de Castelldans; Ramon Vallés i Botines, de Mollerussa; i el director del Col·legi, fra Josep Manuel Vallejo, com a president.

Aquests van ser els premiats del Certamen Literari:

·          CATEGORIA A  (CI Primària): Jordi Arnau Espuga, Albert Nadal i Lluc Sementé.

·          CATEGORIA B   (CM Primària): Ivet Fortit, Bet Mayor i Gina Estradé.

·          CATEGORIA C (CS Primària): Àurea Mònico, Carles Parrado, Àlex López i Laura Montserrat.

·          CATEGORIA D  (1r Cicle d’ESO): Laia Bardia, Anna Júlia Puy, Marta Palau i Pol Estradé.

·          CATEGORIA E   (2n Cicle d’ESO): Marta Mir, Jesús Roca i Anna Minguet.

A tots els donem l’enhorabona i els animem a tornar-hi el curs vinent.

Era al voltant de les vuit de la tarda quan tothom començava a arribar i s’anava situant a l’acollidora església del nostre Col·legi; impacients, il·lusionats i impressionats per l’aspecte elegant que mostràvem cada un de nosaltres. Entre pregàries, ofrenes, lectures i cançons tots vam anar aportant el nostre gra d’arena, participant en aquest acte representatiu.

En acabar, pares, familiars i amics s’anaven col·locant a les grades de l’amfiteatre i nosaltres, uns minuts més tard, vam anar baixant per les escales centrals, preparant-nos pels posteriors discursos de les persones convidades: el director del  nostre centre, el pare provincial, el batlle de la ciutat i una representant de l’APA.

A més a més, també ens van dirigir unes paraules les tutores del curs i una representant dels pares. El pare Bernat, mitjançant una carta enviada per fax des de Mallorca, també es va fer present a la nostra festa.

El protagonistes de la festa vam fer també un petit discurs, mostrant així el nostre agraïment i recordant la nostra estada al Col·legi. Potser després d’això va venir el moment més emotiu per a nosaltres: el lliurament del birret i de l’ orla a cada un en particular. Acte seguit vam situar-nos al jardí botànic on vam poder gaudir d’un aperitiu molt complet, preparat per les mares i pares de l’APA,  que no es van deixar perdre cap detall, perquè tot sortís a la perfecció. Un sorprenent castell de focs (traca) va cloure els actes de la nostra vetllada.

Entre diversió, rialles, alegria i ganes de poder assimilar tantes mostres de delicadesa cap el nostre grup va arribar el moment de posar en pràctica els balls que havíem preparat la setmana anterior.

Vam cloure la festa amb un bonic record  del que havia estat la nostra nit.

Gràcies a tots per haver-nos ajudat tant i fer que aquesta vetllada sigui inoblidable.

 Núria Sans i Maria Santacana

Índex

Índex