I això que el panorama que es va trobar l'equip de Mora des de bon començament no donava lloc a l'optimisme. Josep Maria Sala, l'únic jugador que havia disputat tots els minuts de la lliga, queia lesionat als 10' i era substituit per un Pablo Box que per fí va jugar a la seva posició natural. El murcià va estar a punt d'inaugurar el marcador amb un llançament des de la llarga distància que va fer lluir Caballero. Vinuesa va ser el següent en provar fortuna, evidenciant que els homes de Mora havien sortit amb la clara intenció d'endur-se el partit. L'equip de Gratacós estava totalment desdibuixat, no controlava el centre del camp i era superat en tot moment. El gol arlequinat es veia a venir i Carles Gago, el jugador que més està progressant aquesta temporada, certificà la superioritat sabadellenca amb un xut per tota l'escaire. Era el just premi per un equip que fins i tot pogué incrementar l'avantatge i però que arribà al descans amb superioritat numèrica per expulsió de Kali Garrido, que agredí Capilla.
De totes maneres, el Sabadell sortí adormit després de la represa. Els empordanesos es volcaren en busca d'un gol que els permetés entrar de plè en el partit, i a punt van estar d'aconseguir-lo. Una sortida en fals del debutant Roca -que aconseguí mantenir la porteria a zero- acabà amb una rematada al pal. Fou, de totes maneres, un dels pocs moments d'inquietud. Les contres arlequinades portaven molt perill, i el "pichichi" Joan Pallarès finiquità l'encontre amb el segon gol. A partir d'aleshores, el partit no tingué més història. De fet, només la tingué per part del Centre d'Esports. Els últims minuts serviren perquè Koldo s'estrenés i pogueren haver-se traduit en una golejada més àmplia si Gago, després de fer el més difícil, hagués resolt sense porter. De totes maneres, el resultat catapulta el Sabadell cap a la zona alta de la taula i el permet viure la setmana més tranquil·la de la temporada.
