Bestiari:
L'Associació
de festes de la plaça Nova, com a membre de la Coordinadora de
Gegants i Bestiari de la ciutat Vella, és responsable del manteniment
i actuacions de dues peces del Bestiari Històric de la Ciutat,
integrants del Seguici Popular de Barcelona, l’Àliga i la Víbria.
Tanmateix encara es posseïdora d'una tercera peça de bestiari
alliberada de qualsevol protocol: Arpella del Barri Gòtic.
L’Àliga barcelonina remunta la seva tradició al 1399, essent l’entremès municipal més important, ritualitzat, musicat i amb protocols més rígids de tots els entremesos de Barcelona, participant en totes les celebracions i solemnitats de la ciutat i ostentant la representació municipal fins la seva desaparició a principis del segle XIX.
La
figura de l’Àliga de Barcelona és recuperada per a la ciutat per
l'Associació de Festes de la Plaça Nova el 1989, la figura actual
que es pot veure en exposició permanent al Palau de la Virreina (la
Rambla 99), és del 1998. Des de les hores participa en totes les
festes solemnes i protocol·làries de la Ciutat: Santa EulMia1
Corpus, La Mercè, Reis, etc. i en molt escollides ocasions,
representa festivament Barcelona fora de la Ciutat (Valls, Tarragona,
Vilafranca, Perpinyà, Andorra, Palma, Madrid, París, etc.)
Musicalment,
en l'actualitat, te dues peces de ball una tradicional del segle XVII
(Dansa de l’Àliga de Barcelona) i un altre composta per Carles
Santos (1992) Ball de l’Àliga de la Ciutat; les seves músiques són
interpretades pels grallers la
Donat el seu rígid protocol no acostuma a actuar sinó és en actes oficials, i només surt de Barcelona quan es sol·licitada per a actes protocol·laris en representació festiva de la ciutat o de l'Ajuntament de Barcelona.
La
Víbria, es coneguda com la femella del Drac, encara que en realitat
és una serp amb la singularitat de tenir pits de dona. La seva
tradició processional a Barcelona ens remet almenys al 1399, quan
formava part de l’entremès de sant Jordi en la processó de Corpus.
El mot vibre, escurçó en el català de l’època, va evolucionar en
Víbria, en femení, la qual cosa va motivar que li apareguessin pits
de dona i amb això va augmentar la seva fama de malvada. Després de
pertànyer al gremi de ferrers i de formar part de l’entremès de
l'infern al costat del drac i els diables barcelonins, va desaparèixer
a finals del segle XVIII.
La
figura de la Víbria de Barcelona és recuperada per a la ciutat per
l'Associació de Festes de la Plaça Nova el 1993, la figura actual és
una esplèndida reproducció de l'antiga amb sis punts de foc pirotècnic.
Des de les hores participa en totes les festes solemnes i protocol·làries
de la ciutat: Santa Eulàlia, Corpus, La Mercè, etc. i els
corresponents actes de foc, com els Correfocs de la Mercè, Santa Eulàlia,
sant Jordi i sant Roc.
Musicalment,
en l'actualitat, té una peça de percussió per al seu ball (Dansa de
la Víbria de Barcelona) que es pot veure al Toc d'Inici de les festes
de la Mercè. En correfocs i cercaviles és acompanyada pels Tabalers
del Barri Gòtic o pels Grallers La Pessigolla
La
Víbria barcelonina, amb un protocol més suau que l'Àliga pot
participar, sola o al costat de l'Arpella i/o el Diables, en correfocs
i altres actes pirotècnics. La posició dels seus punts de llançament
de pirotècnia fa del seu foc i el gran moviment de la figura, fa de
les seves actuacions un espectacle molt vistós i participatiu. La Víbria,
al costat de l'Arpella i, acompanyada pels grallers també pot
desfilar en cercaviles d’animació amb unes desfilades molt
treballades i espectaculars. Això ho acredita la seva participació
en correfocs, seguicis i cercaviles arreu de Catalunya, el País València,
Balears, França, Alemanya o Itàlia
L'Arpella,
àliga marina o dels aiguamolls, és una figura del bestiari, de foc i
d’animació, recreada a partir de la vella àliga de Barcelona per
l'Associació de Festes la Plaça Nova el 1998.
La
seva mobilitat, la figura espectacular; i els punts de foc al bec i a
la cua, la fan una peça molt versàtil. Des de la seva creació ha
participat en els actes d'animació i correfocs de sant Roc, santa Eulàlia,
sant Jordi i la Mercè, entre d'altres festes de Barcelona, com ara
Nou Barris.
Pot
participar, acompanyada de tabalers, en correfocs i d'altres
espectacles de foc sola o acompanyada per la Víbria, els diables del
Barri Gòtic i/o els malabars del Barri Gòtic. El seu foc i agilitat
la fan una peça molt divertida i participativa.
Tanmateix
pot participar, acompanyada pels grallers La Pessigolla, en
desfilades, cercaviles i espectacles d’animació, Bola o acompanyada
per la Víbria, o bé pels capgrossos i/o els xanquers.
La seva curta vida està farcida d'actuacions, tant de foc com d'animació, que acrediten el seu èxit entre el públic, i que ha fet que en la majoria de poblacions on ha actuat ha repetit actuació l'any següent: Palma de Mallorca, Blanes, Vilafranca, Figueres, Perpinyà, Malgrat, Sant Pol, Arenys, etc.