TACTIQUES O ESTRATEGIES D’AGITACIÓ

-Desmuntar els arguments religiosos com a exercici intel·lectual.

-És coherent o solament és electoral eliminar la militància atea (i crítica de la religió) dels partits marxistes.

L’OBJECTE DE L’ATEISME

-L’ateisme dins la visió materialista del mon i dins les bases metodològiques de coneixement i de transformació de la realitat.

-La investigació de l’origen i l’essència de la religió, l’aprenentatge de com superar la religió la orientació sobre les lleis de la formació de la concepció científica i materialista del mon.

-Quin ha de ser l'objecte i els principis fonamentals de l'ateisme.

-Problemes que investiga l’ateisme.

-L’essència social de la religió com a reflex deformat de la realitat en la consciència de la gent, la seua aparició, la seua evolució i la seua superació.

-Anàlisi crítica de les representacions i dels conceptes religiosos com són la fe en déu, la immortalitat de l’ànima, la salvació personal, el judici final, la predestinació, el càstig i la recompensa després de la mort, etc.

-Indicació de les causes de l’aparició i de l’existència de la fe religiosa i indicació de les vies vers la seua superació.

-Explicació des del punt de vista materialista  conseqüent (des de la filosofia, les ciències naturals, la història, l’economia, la psicologia...) de la insostenibilitat de la religió.

-Sorgiment de l’ateisme en l’antiguitat com a expressió de les classes i dels grups socials que eren portadors de les tendències progressistes en el desenvolupament de la societat.

-Lligam entre la lluita contra la religió i l’Església  i la lluita social contra els règims conservadors i reaccionaris que frenaven el progrés social.

-La incomprensió abans de Marx per part dels científics ateus de les causes socials de l’aparició i existència de la religió.

-Si la religió ha de quedar superada , es indispensable transformar les relacions socials que l’engendren?

-Principis de l’Ateisme:

1-Definició de la religió com el conjunt d’unes idees fantàstiques que aparegueren com a conseqüència de la dependència de l’home en relació a les forces naturals espontànies i en relació a les condicions socials de vida que li eren alienes.

2-Descobriment de la relació directa entre la religió i els interessos de les classes reaccionàries  a les quals interessa que les il·lusions religioses perdurin el màxim de temps possible.

3-Reconeixement de que la lluita contra la religió és abans que res la lluita contra el règim econòmic de la societat el reflex deformat de la qual és la religió.

4-La conclusió de que la supressió de la religió, com a droga ideològica de la població, és fonamental per a alliberar l’activitat creativa de la gent i que s’orienti vers la millora de les condicions de vida.

-No cal solament descobrir l’essència reaccionària de la ideologia religiosa, sinó també cal formar el concepte ateu del mon.

-L’objecte de l’ateisme és la crítica de la religió com un reflex deformat de la realitat, també és l’explicació científica de les causes de la seua aparició, del seu desenvolupament i de la seua desaparició, l’estudi de les condicions subjectives i objectives de la seua superació i la formació d’una concepció atea i científica del mon.

L’ATEISME LLIGAT A L’ALLIBERAMENT PER PART DELS TREBALLADORS DE TOTES LES FORMES D’OPRESSIÓ ESPIRITUAL.

INTENTS DE NEGAR EL SENTIT POSITIU DE L’ATEISME CONSIDERANT-LO UNA SIMPLE FALTA DE FE SENSE IDEALS POSITIUS:

1-Dogmes versus les conclusions objectives dels coneixements i les praxis científiques: Els intents burgesos de demostrar que l’ateisme és una forma especial de religió en la qual la fe en allò sobrenatural està substituït per la “fe” en les “lleis de la història”.

2-Negació de les causes objectives de l’ateisme considerant-lo  una anormalitat.

3-Negació del caràcter filosòfic de l’ateisme.

4-Negació del caràcter científic i del significat social.

QUINA ÉS L'ESSÈNCIA, ELS ELEMENTS I LA FUNCIÓ SOCIAL DE LA RELIGIÓ.

QUINES SÓN LES ARRELS SOCIALS, GNOSEOLÒGIQUES I PSICOLÒGIQUES DE LA RELIGIÓ.

COM S'ESTRUCTURA LA CONSCIÈNCIA RELIGIOSA.

[A veure, per als que critiquin que parlem de religió, no oblidem que els ateus ens definim en negatiu, per tant som amb els antifeixistes dels pocs que ens definim en funció de l'existència de l'altre, per tant no tenim més remei que parlar de religió].

QUINES SÓN LES CAUSES DE L'APARICIÓ DE LA FE RELIGIOSA.

-La religió, com tota ideologia, no te una història independent separada de l’evolució de la societat.

COM ES PASSA DE LA FE I ELS CULTES RELIGIOSOS DE LA SOCIETAT PRIMITIVA A LES RELIGIONS NACIONALS DE L'ANTINGUITAT FINS A L'APARICIÓ DE LES RELIGIONS UNIVERSALS.

-Del tòtem (fe en la unió amb l’animal que es caça i que és alhora avantpassat comú del clan) a la màgia (fe en la capacitat d’influir simbòlicament en els fenòmens naturals) al fetitxisme (fe en les característiques sobrenaturals de diversos objectes naturals) a l’animisme (separació il·lusòria entre el mon real i la fantasia i domini del segon damunt del primer).

-Canvis en la mitologia amb el pas del matriarcat al patriarcat, amb el desenvolupament de les forces productives i amb la estratificació de la societat en classes.

-La religió convertida en instrument d’influència de les classes dominants damunt de les inferiors.

-Els sacrificis com a instrument de control social.

-Les idees sobre el càstig després de la mort en les religions orientals.

-El politeisme en els estats esclavistes orientals.

-Les representacions  classistes del mon d’ultratomba en les religions nacionals antigues.

-L’aparició de les religions universals en l’expansió internacional de les classes dominants.

-La doctrina sobre l’infern i el paradís com a reflex de la impotència dels treballadors en la lluita contra l’opressió social.

FORMACIÓ DEL CRISTIANISME.

ESCICIONS DEL CRISTIANISME.

-Les escissions dels cristianisme com a reflex de les lluites d’alliberament nacional contra l’imperi.

-L’escissió ortodoxa en el trencament de l’imperi.

-La Reforma en la lluita entre la burgesia i el feudalisme.

FORMACIÓ DE L'ESGLESIA ORTODOXA.

-La connivència entre l’Església Ortodoxa Russa   i el poder autocràtic i repressor.

-L’església com a fre del progrés social, tècnic i cultural.

PARTICULARITATS DEL CATOLICISME.

-L’aparició del concepte de Purgatori (segle XV).

-Els trasllat als pecadors de les bones obres “sobrants” dels justos, amb la venda d’indulgències.

-L’ús del terror i la violència per part de l’Església.

-L’oposició de l’Església al progrés social en l’època de les transformacions burgeses i la posterior aliança amb la burgesia.

-Els intents del Vaticà per a aportar proves científiques de l’existència de déu.

-El poder financer i industrial del Vaticà.

-L’activitat missionera al 3r. Món.

-Les falsificacions que explica Pepe Rodríguez al seu llibre “Mentides Fonamentals de l’Església Catòlica”.  

FORMACIÓ I PARTICULARITATS DEL PROTESTANTISME.

-L’aparició del protestantisme és el primer acte de la revolució burgesa.

-La divisió entre Lutero i Münzer.

-El calvinisme i la predestinació, el presbiterianisme i el congregacionisme.  

L’anglicanisme, el baptisme, el metodisme i la seua adaptació a les necessitats del capital.

-Els cuàquers, els adventistes, els pentecostals i els intents d’alienar les masses de la dura realitat.

-Els testimonis de Jehovà, la reacció.

-Els intents d’influir en el moviment obrer amb consignes com “socialisme cristià” que declarava inviolable la propietat privada i que proposa la reconciliació cristiana de les classes.

-La “teologia de la mort de déu”.

FORMACIÓ I PARTICULARITATS DE L'ISLAM.

-La formació de l’islam com a necessitat cohessionadora en

la descomposició del sistema tribal i la formació de l’estat explotador.

-El fatalisme, la subordinació i la predestinació.

-L’essència reaccionària i la incitació a l’odi entre els treballadors de diferents pobles i confessions.

-La desigualtat (social, sexual, confessional) com a dogma.

-La divisió entre sunnites i xiïtes com a conseqüència de la lluita política pel tron del califa.

-Espera passiva del salvador “mahdi” en comptes de lluitar per la justícia.

FORMACIÓ I PARTICULARITATS DEL BUDISME.

-Es realment una religió? O té més de gimnàstica que de religió?

-Ignorar la injustícia de la societat explotadora.

-La prohibició de violència sobre éssers vius com a negació de l’autodefensa dels oprimits necessària per al canvi social??

L'ECUMENISME.

-L’objectiu vertader és superar l’actual crisi del cristianisme?

FORMACIÓ I PARTICULARITATS DEL JUDAISME

-A la Rússia Tzarista s’utilitzaven les afirmacions del

Talmud de que el poble senzill ha de sotmetre’s als poderosos per tal de dir que el poder tzarista provenia de déu.

-La ciència històrica contra els mites jueus sobre la inspiració jueva de l’Antic Testament.

-El caràcter reaccionari de la ideologia del Talmud.

-El dogma del “poble escollit”.

-El dogma del “messies salvador”.

-El reconstructivisme, el jasidisme i el beshtianisme.

-La tapadora religiosa de les activitats imperialistes (sionisme).

FORMACIÓ I PARTICULARITATS DE L'HINDUISME, EL JAINISME I EL SIKHISME.

-El sotmetiment racista (paries) dels indígenes de l’Índia per part dels invasors indoeuropeus com a dogma religiós.

-La desigualtat  (castes) com a dogma religiós i la recompensa en la mort.

-La cadena de reencarnacions jainista segons el principi kàrmic de recompensa-càstig.

FORMACIÓ I PARTICULARITATS DEL CONFUCIONISME I DEL TAOISME.

-El confucionisme no és doctrina filosòfico-ètica sinó religió perquè es basa en la fe amb allò sobrenatural.

-Sotmetiment al poder i a la jerarquia classista injusta predestinada des del cel.

FORMACIÓ I PARTICULARITATS DEL SINTOISME.

-Sintoisme com a sacralització de l’ordre polític i del chauvinisme.

LES RELIONS LOCALS, DE TRIBU I LINATGE.

CAUSES DE LA CRISI DE LA RELIGIÓ EN L'ACTUALITAT.

-Relació entre crisi de religió i crisi de sistema polític.

-Relació entre crisi ideològica religiosa i crisi de les organitzacions que n’impulsen la propaganda religiosa.

-El progrés cultural general de la humanitat principal

causant de la crisi religiosa?

ELS XANXULLOS DE LES ESGLESIES PER A LLUITAR CONTRA LA CRISI.

RELACIÓ ENTRE ATEISME I PROGRES SOCIAL.

-L’esforç en el treball i en els canvis materials en contra de les autolimitacions d’origen religiós.

-El desenvolupament del coneixement científic del món com a element inseparable del progrés humà.

-La substitució d’un mode de producció  per un altre quebranta la idea religiosa de que el modus de vida social està determinat per déu.

-Si el progrés  trenca els fonaments de la religió llavors els religiosos estableixen aliances amb els enemics del progrés i açò els desacredita.

L'EVOLUCIÓ DE L'ATEISME COM  A LÒGIC PROGRÉS ESPIRITUAL DE LA HUMANITAT.

-L’aportació constructiva  al progrés social, com a principal manifestació dels desenvolupament espiritual de la persona, estava dificultat per la religió obligats a sotmetre’s a la voluntat de déu i de l’església.

-L’ateisme com a alliberador de les reglamentacions de la conducta marcades per l’església i els interessos als quals serveix.

EL LLIUREPENSAMENT I L'ATEISME AL MON ANTIC.

-Escrits ateístics a l’Egipte i a la Babilònia antigues.

-Referències atees als Vedes, a la Xina Antiga, a Grècia i a Roma.

-Demòcrit.

-Epicur.

-Luciano de Samosata.

L’ATEISME I EL LLIUREPENSAMENT EN L’EPOCA FEUDAL

-Abú Raihán Al-Biruni.

-Ali Ibn Sina, Avicena.

-Omar Jaiiam.

-Ibn Rushd, Averroes.

-Joan Duns Escoto.

-Roger Bacon.

-Siger de Brabant.

-Ivan Peresvetov.

-Matvei Bashkin.

-Feodori Kosoi.

L'ATEISME EN ELS INICIS DEL CAPITALISME.

-Erasme de Rotterdam.

-Ulrich von Hutten.

-Pietro Pompanazzi.

-Leonardo da Vinci.

-Michel de Montaigne.

-Nicolas Copernico.

-Giordano Bruno, el màrtir de l’ateisme (17 de febrer de 1600, una data per a commemorar l’ateisme).

-Galileo Galilei.

-Baruch Spinoza.

L'ATEISME DELS ILUMINISTES FRANCESOS DEL S. XVIII I ESLAUS.

-Pierre Bayle.

-Jan Meslier.

-Voltaire.

-Julien La Metrie.

-Denis Diderot.

-Claude Helvétius.  

-Paul Holbach.

-Robinet.

-Nejaune.

-Volney.

-Marechal.

-D.S. Anichkov.

-P.S. Baturin.

-Simeon Plotski.

-Ivan Vyshenski.

-D.E. Tveritinov.

-M.V. Lomonosov.

-G.S. Skovoroda.

-A.N. Radishchev.

L'ATEISME BURGÈS DEL S. XIX.

-L. Feuerbach.

-V.G. Bielinski.

-A.I. Herzen.

-N.G. Chernyshevski.

-N.A. Dobroliubov.

-D.I. Pisarev.

-T.G. Shevchencko.

-I.I. Franko.

-L. Ukrainka.

-M.L. Nalbaldian.

-M. F. Ajundov.

-I.G. Chavchavadze.

-C.  Valijanov.

-E.  Dembowski.

-Jristo Botev.

-Svetozar Markovic

L’ATEISME ORIENTAT PER LES CIENCIES NATURALS

-Ch. Darwin.

-E. Haeckel.

-A. A. Kovalevski.

-I. I. Mechnikov.

-K.A. Timiriazev.

-I. M. Sechenov.

-I. P. Paulov.

-D. I. Medeliev.

-A. A. Markov.

L’ATEISME LENINISTA SOVIÈTIC

-M.I. Kalinin.

-N. K. Krupskaia.

-A. V. Lunacharski.

-P.A. Krasikov.

-E. M. Iaroslavski.

-I. I. Skvortsov-Stepanov.

-V.D. Bonch-Bruievich

L’ATEISME BURGES DEL S. XX

-B. Russell.

-O. Neurath.

-La U.I.L. (Unió internacional de lliurepensadors).

-La U.I.H.E. (Unió Internacional Humanista i Etica)

ELS PENSADORS ANARQUISTES

L’ACTITUT MARXISTA FRONT LA RELIGIO

-Marx.

-Engels.

-Josef Dietzgen.

-August Bebel.

-Paul Lafargue.

-Franz Mehring.

-G. V. Plejanov.

PAPER DE L'ATEISME EN LA LLUITA DE CLASSES.

-L’ateisme i la lluita ideològica actual.

-Els interessos imperialistes (americans, espanyols, francesos, russos, turcs, xinesos, àrabs...) en la propaganda religiosa contra els moviments d’alliberament social i nacional.

-Els casos irlandès i polonès. Els bascs. La teologia de l’Alliberament.

-El cas occità, els càtars, i el desmembrament de l’espai occitano-català.

-El cas català, el pas de la beateria a la laicitat passant per la setmana tràgica.

LES DIFERENCIES ENTRE SER EUROPEU (protecció social i laïcitat) I SER AMERICÀ.

ELS FONAMENTS DE LA COSMOVISIÓ DE L'ATEISME.

LES CONTRADICCIONS ENTRE LA COSMOVISIÓ RELIGIOSA I

L'ATEISTA.

-Entre la fe i la raó.

-La fe religiosa i el coneixement científic s’oposen com a

conceptes oposats que s’exclouen mútuament, incompatibles i irreconciliables entre si.

-L’exigència de “fe cega” versus els principis fonamentals dels pensament científic que exigeix no acceptar res per la fe.

-Tertuliano i el fideisme: “crec perquè és absurd”

-Climent d’Alexandria.

-Agustí: “creure per a comprendre”.

-Tomàs d’Aquino: “harmonia entre la fe i la raó”

-La doctrina de la doble veritat: deixar a la religió

l’estudi de les relacions fantàstiques i obviar els intents

religiosos d’explicar el mon material.

-Completar amb la religió els forats de la ciència.

LES CIÈNCIES DE LA NATURA COM A FONAMENT  DE L'ATEISME.

L'ATEISME I LA CONCEPCIÓ MATERIALISTA DE LA HISTÒRIA.

-La interpretació dels fenòmens socials des de les

doctrines socials religioses.

EL CONTINGUT MORAL DE L'ATEISME.

-Rebuig de la religió com a base i font de la moralitat.

-Incapacitat de la religió de satisfer les necessitats morals modernes.

-Rebuig del dogma de la natura sobrenatural i eterna de la moralitat.

-Consciència moral i conducta moral venen donades per les condicions socials i econòmiques. Com que la societat s’ha mogut per contraposicions de classe, la moral sempre és una moral de classe; o justifica els interessos de la classe dominant o representa la irritació dels oprimits.

-L’ateisme com un factor del progrés moral.

-L’ateisme no orienta la moral a les il·lusions, sinó a la

realitat, contribuint al seu desenvolupament en una

direcció natural d’acord amb les necessitats  vitals de la

societat.

-L’explicació religiosa de la moral deforma la seua unió

amb els interessos dels homes, es presenta com quelcom

imposat des de fora i aliè als interessos.

-L’ateisme retorna la moralitat a les persones i, suprimint

la mistificació religiosa, la representa com un producte

natural de l’activitat vital de la societat, com una forma de la seua cultura espiritual.

-L’humanisme, el conjunt d’opinions socials i morals que proclamen la dignitat, el dret al desenvolupament i l’alliberament de l’opressió social i espiritual.

L'EDUCACIÓ CIENTÍFICA ATEA.

AJUDA’NS A  MILLORAR COM A GRUP

1-Què creus que necessita aquest grup per a ser més engrescador?  

2-De quina manera creus que podria avançar en els seus objectius?

3-Quines creus que són els seus principals defectes?

4-De quina manera creus que podríem superar-los?

5-Aporta’ns las teves crítiques i propostes.

Qui comença?