1. És juga amb una baralla espanyola de 48 cartes: les quatre figures de cada pal (l'As comptat cóm figura) i els números del 2 al 9
2. El ordre de les cartes en un pal és: 9 (Manilla), 1 (As), 12 (Rei), 11 (Cavall), 10 (Sota), 8, 7, 6, 5, 4, 3 i 2
3. El valor de les cartes és:

Carta	Punts
Manilla	5
As	4
Rei	3
Cavall	2
Sota	1
Resta cartes	0

 

4. Un pal té per tant 15 punts
5. Cada mà (conjunt de 4 cartes) que és guanya val 1 punt, que és suma als punts de les cartes de la mà.
6. En total a una partida hi ha 72 punts en joc.
7. Els punts en joc poden ser multiplicats per diversos factors :

 

Modalitat		Factor Multiplicatiu	Punts en Joc
Normal	Normal	1	72
	Contrar	2	144
	Recontrar	4	288
	Sant Vicenç	8	576
Botifarra	Normal	2	144
	Contrada	4	288
	Recontrada	8	576
Estevet	Normal	2	144
	Contrat	4	288
	Recontrat	8	576
Botifarra en Estevet	Normal	4	288
	Contrada	8	576

 

 

Inici partida:

 

8. Un cop hi hagi 4 persones disposades a jugar una partida és procedeix al sorteig de les parelles, per això, cada un dels jugadors agafa una carta de la baralla. Els jugadors que tinguin les cartes més altes formen parella contra els que tinguin les cartes més baixes. L'ordre de les cartes serà pel seu valor a la Botifarra: 9, 1 (As), 12, 11, 10, 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3, i 2.
9. En cas de sortir dues cartes amb el mateix valor és desempata pel valor dels pals en l'ordre: oros, copes, espases i bastos.
10. El jugador que treu la carta més alta escolleix el lloc de seure. En front d'ell s'asseu el seu company, a la seva detra el jugador contrari que ha tret la carta més alta i a l' esquerra l'altre.
11. Comença la partida repartint el jugador amb la carta més alta.
12. Per el cas de que no hi hagi sorteig de parelles un jugador qualsevol, treu una carta i començara repartint el jugador que es correspongi al pal de la carta escollida amb l'ordre: oros, copes, espases i bastos, i començant pel jugador de la detra del que ha escollit la carta

 

Cóm se juga un dat:

 

13. Cada cop que és reparteixan totes les cartes (12 cada jugador) és té un "dat". El conjunt dels dats forma la partida. Cada dat reparteix les cartes el jugador que és a la dreta del jugador que ha repartit les cartes al dat anterior excepte pel primer dat que s'han de seguir les regles del punt 0.
14. Les cartes les "barreja" el que és a la dreta del que repartirà i "talla" el que és a la seva esquerra. El tall a de ser d' al menys 5 cartes (4 més una), en cas de no complir-se aquesta condició és pot obligar a repetir el "tall"
15. Hi ha el costum de repartir les cartes de 4 en 4 començant per la detra del que les dóna. Aquest punt no es considera regla sino recomenació.
16. Quan el que li pertoqui donar no reparteix bé les cartes és torna a repartir i "passa la mà" (reparteix el següent en la ronda).
17. Només s'admet no passar mà, si l' equivació és dóna en el grup de cartes previ al que s'està repartint al moment de detectar l'anomalia; en aquest cas és procedeix a :
18. Sobra 1 o més cartes : agafar les cartes que estiguin més ensota del grup erroni i passar-les al grup que s'està repartint traïent les que sobrin d'aquest amb la mateixa norma.
19. Falta 1 o més cartes : agafar les cartes que estiguin més el cim del grup següent o, bé, del piló si no s'ha repartit el grup següent.
20. Es de bona educació que no es mirin les cartes fins que no s'acaba de repartir. I a més el company del que reparteix es elegant que no les miri fins que el seu company aixi cantat triomf o delegat. Al tren per raóns de temps no es trindrà en compte aquesta regla que es de obligat compliment a la majoria de torneigs de Botifarra.
21. La Botifarra és un joc que és juga amb triomfs. El triomf és un pal que té més valor que els altres, així el 2 de triomf és més gran que el 9 d' un pal que no ho sigui.
22. El pal triomf l'escull el jugador que reperteix les cartes, si bé pot decidir que sigui el seu company qui l'esculli. D'escollir pal se'n diu "cantar" i a deixar que decideixi el company "delegar". D'altra banda quan diu el triomf el que reparteix sense "delegar" és diu que "cantar directe".
23. Per cantar els triomfs es pot utilitzar altres nom per els pals:

 

Oros	Sofres
Copes	Simons
Espases	Burges
Bastos	Garrotades

 

 

24. Hi ha la possibilitat de jugar sense triomf, però en aquest cas en comptes de dir un pal és diu "Botifarra" i a partir d' aquest momet els punts valen per 2 o, el que és el mateix, els punts en joc són dobles.
25. Són vàlides les variants de:

• " l'Estevet": La parella que canta delega en els contraris perqué siguin ells qui cantin el triomf. Els punts valen el doble i poden set contrats per la parella que ha dit "l'Estevet" (variant propia de les comarques de Lleida)
• "Mirillo": Un jugador no té cap carta més alta que un 8, en aquest cas és procedeix a tornar a repartir. (Aquesta variant no es sol aplicar for a del tren, per aixó ull si jugueu a torneigos externs al tren)

1. És desitjable que si s'incorpora algú nou al torneig hom li expliqui aquestes variants i el que comporten.
2. "L'Estevet " el pot escollir el jugador que ha repartit les cartes, o bé, el seu company si el primer li ha delegat. En tot cas el torn d' escollir triomf pasa al jugador que està a la detra del que ha dit "Estevet". Li toca sortir al jugador que ja li pertocava d'inici.
3. No és pot cantar "Estevet", si és tria triomfs com a consecuencia d' un "Estevet". El que si és pot cantar és "Botifarra".
4. El "Mirillo" és pot cantar després de que s'hagin escollit els triomfs o bé abans (és més elegant fer-ho abans), el més important és que no s'hagi jugat cap carta.
5. El màxim de punts en joc és sempre 72 * 8, això vol dir que no es pot arribar a "Sant Vicenç" en una "Botifarra" o un "l'Estevet" i tampoc es pot arribar a "Recontrada" en una "Botifarra" cantada en un "Estevet".
6. És recomanable seguir un cert ordre per "Replicar" als contraris. Així un cop algú canta el triomf el contrincant de la seva detra és el primer en poder "Contrar" i en cas de no poder ha de dir "Bé", i aleshores pot "Contrar" la seva parella. A més, si algú "Contra" qui no ha cantat el triomf es el primer en poder "Recontrar" o dir "Bé", i després la seva parella. El jugador que forma parella amb el que ha contrat es el primer en poder fer "Sant Vicenç" y després en cas que no ho hagi fet aquest o pot fer qui hagi "Contrat". Aquest punt no es considera regla sino recomenació.
7. Un cop s'ha jugat la primera carta ja no és pot "Replicar" (ni "Contrar", ni "Recontrar", ni "SantVicentar") ni dir "Mirillo".
8. Si diu el triomf la persona que no li toca
9. Si diu el company del que ha de dir, passa mà.
10. Si diuen els contraris del que ha de dir, no passa rés.
11. El dat comença tirant una carta el jugador que hi ha a la dreta del que ha repartit. El pal d' aquesta carta és el que s'hauría de tirar en tota la mà, l'anomenem "pal de la mà".

 

Com se juga una mà:

 

12. Una mà és el conjunt de 4 cartes que és forma un cop cada jugador a jugat 1 carta. Cada dat consta de 12 mans, doncs cada jugador té 12 cartes.
13. Els jugadors iran jugan una carta seguint el sentit contrari a les agulles del rellotge i, a més, jugaran seguint les normes:

• Mentre vagi guanyant la mà un contrari:
• És obligatori jugar a "matar": posar una carta més alta del pal de la mà.
• Si no es pot matar amb una carta del pal de la mà: és obligatori posar una carta del pal de la mà, sempre que se'n tinguin.
• Les regles de la Botifarra diuent que s'ha de jugar la carta mes baixa del pal a menys que el company encarà hagi de jugar. En aquest cas es pot tirar una carta que no sigui la més petitat ("carregar") sempre que sigui més alta que un 8.
• Si no es té cap carta del pal de la mà, és obligatori "fallar"
• Fallar : vol dir posar una carta de triomf, sempre que el triomf sigui el primer triomf de la mà o en cas de que hi hagi altres triomfs el que jugem sigui més gran que els jugats fins el moment a la mà.
• Si no podem matar amb el triomf (per què n'hi ha un altre més gran que el nostre) aleshores podem tirar qualsevol carta de qualsevol pal.
• Les regles de la Botifarra diuent que s'ha de jugar la carta mes baixa del pal a menys que el company encarà hagi de jugar. En aquest cas es pot tirar una carta que no sigui la més petita ("carregar") sempre que sigui més alta que un 8.
• Mentre vagi guanyant la mà el company:
• Es obligatori jugar una carta del pal de la mà.
• Si no es té cap carta del pal de la mà es pot tirar qualsevol carta i pal
• Un mà la guanya el que ha jugat la carta més alta de la mà, o bé si hi ha triomfs el que hi ha posat el triomf més alt.

1. Un "renuncio" és:

• No tirar una carta del pal mà si se'n té una.
• No matar podent fer-ho (per carta més alta o bé per triomf).
• No tirar la carta més baixa del pal en una jugada.

1. No és considera "renuncio" no tirar la carta més baixa, sempre que el company tingui opció a guanyar la mà. D'aixó s'en diu "carregar".
2. Sols és pot "carregar" quan la carta que tirem valgui punts: 9, As, 12, 11 o 10.
3. S'entén que el company pot guanyar la mà si encara ha de jugar a la present mà.
4. Cóm recomenació que no regla: S' aconsella d'indicar verbalment que és carrega. Sugeriment que a segons quines comarques de Catalunya es de obligat compliment
5. Igualment hi ha lloc com algunes comarques de Lleida en que no es obligatori tirar la carta més petita del pal.
6. Els "renuncio" en una mà són d'obligat compliment i és comptabilitzaràn el punts en joc a la parella contraria a la que ha realitzat el "renuncio".
7. No es considera "renuncio" el sortir a la mà la persona que no ha de sortir. Ara bé en aquest cas el seu company haurà, si més no per educacio, de sortir de un pal diferent al que ha sortir la esmantada persona. Exceptuan el cas que hagi sortit de triomf.
8. No es considera "renuncio" el "extendrà" al final de la partida (acció d' ensenyar totes les cartes per indicar que té les cartes fermes i tot es seu) i no ser veritat. En el cas de que no sigui veritat cada un agafa les cartes que tenia avans i es segueix la partida.
9. Si mes no per informar s' indica que aquesta norma a la realitat es més restrictiva hi a aquest acció se la considera renuncio.
10. Quan algú jugui una carta no la pot retirar si el siguent en el torn hi ha a tirat la seva carta.
11. A la següent mà surt el que ha guanyat la mà anterior.

 

Valor del dat:

 

12. Un cop s'han jugat totes les 12 mans del dat es procedeix a comptar els punts d'acord amb el que s'ha explicat en l'apartat de valor de les cartes. A més cada 4 cartes (una mà) és compt un punt. Un cop sumats tots els punts guanya la parella que fa més punts. La parella guanyadora s'apunta els punts fets menys 36, multiplicats pel valor de la partida "Normal", "Contrada", "Botifarra",....
13. El numero 36 és la meitat dels punts en joc, per això indica que hem superat els punts que ens pertocarien per mitjana aritmética.
14. Es convenient que conti els punts un jugador de cada parella per poder asegurar que no hi ha cap error al contar. Si una parella no conta els seus punts asumeix que l'altre conta bé i per tan asumeix el resultat del dat com bo.
15. A cada partida hi ha una persona que apunta els punts que es van fen a cada dat. Aquesta persona generalment és un del jugadors.

 

16. La forma d' apuntar la puntuació és:

 

 

Nos

Vos

---

14	14	2	2
2	16	21	23
^	^

Punts fets a cada dat; Punts acumulats per cada dat;  ;  

 

Nos: indica la parella del jugador que comptabilitza els punts.

Vos: Indica la parella de contrincants del jugador que comptabilitza els punts.

 

17. Es pot utilitzar un codi per indicar les partides "contrades", "recontrades"...
18. Si els punts d' una partida no s'han de multiplicar per res es posen els punts guanyats i prou. A la dreta s'acumulen els punts guanyats.
19. Si els punts d' una partida s'han de multiplicar per 2 es posa una rodona al voltant dels punts guanyats. A la dreta s'acumulen els punts guanyats multiplicats per 2.
20. Si els punts d' una partida s'han de multiplicar per 4 es posa un quadrat al voltant dels punts guanyats, o dos cercles concènctrics. A la dreta s'acumulen els punts guanyats multiplicats per 4.
21. Si els punts d' una partida s'han de multiplicar per 8 es posa una rodona i un cuadrat o 3 cercles concèntrics, al voltant dels punts guanyats. A la dreta s'acumulen els punts guanyats multiplicats per 8.

 

Nos

Vos

---

2	2	1 (**)	2
2 (*)	10	4	6

(*) Indica un quadrat i una rodona que envolten el 2

(**) indica una rodana que envolta el 1

 

22. Quan una parella guanya tots els punts en joc a un dat és diu que ha fet "capot".
23. Quan una parella no té cap punt al finalitzar la partida és diu que han fet "esperdenya"

 

 

Fi de la partida:

 

24. La partida finalitza quan una de les parelles supera els 100 punts o bé quan s'ha acabat el viatje.
25. L'ordre de repartir es el siguent a la ronda.
26. En cas de que hi hagi més gent que vulgui entrar un cop acabada la partida. En funció del número de jugadors que vol entrar surten de la partida:
27. Els que hagin perdut la última partida. En cas de que sol hagi de sortir un dels dos es procedeix a un sorteig mitjançant escollir una carta i surt el que té la carta més baixa. Se segueix les mateixes reglas que al sorteixar parelles (Ordre cartes segons valor a la Botifarra i en cas empat desenpat per tipus de pal : Oros, Copes, Espases y Bastos)
28. En cas de que vulguin entrar 3 jugadors un dels dos jugadors de la parella que hagi guanyat la partida anterior ha de sortir mitjançant el mateix tipus de sorteig.
29. De totes maneres l'organització apel·la a la bona educació i les bones maneres per deixar entrar a gent que vol jugar.

 

Obsevacions:

 

30. Es de molt bona educació no mirar les cartes al contrari. En cas de que per la posició es cregui que les pots veurà es també de bona educació indicar-li al contrari que li pots veura el joc.
31. Si bé les presents normes s'han de complir, s'aconsella una certa flexibilitat amb la gent que n'està aprenent, especialment en els "Renuncis".
32. Atès que juguem per divertir-nos. És aconsellable ser el màxim didàctic posible, especialment amb els novells/les.
33. Pel mateix del punt anterior, s'hauràn d' evitar els insults fets amb mala fe, ni bronques descomunals al company i/o contrincants
34. Prohibit fer senyals al company: La Botifarra és un joc de "muts".

Annex A: Altres modalitats

1. La mitja Botifarra: Es un joc que es juga com la Botifarra normal però les partides s'acaben a 51 en comptes de a 101. (Es juga per tota Catalunya)
2. La Botifarra i mitja: Es un joc que es juga com la Botifarra normal però les partides s'acaben a 151 en comptes de a 101. (es pràctica si més no a la Senia)
3. Triomf el 5 d' espases: En algunes comarques (Osona) qui canta triomf es qui te el 5 d'espases. No se segueix cap tipus de ronda. Surt el que està a la dreta del que té l'esmentat 5 de espases.
4. Botifarra sempre: Modalitat on es permet que qualsevol canti Botifarra. Aixís si un delega i el company canta Oros després el mateix que ha cantat por dir Botifarra o bé poden ser el contraris que en comptes de contrar o recontrar cantin Botifarra (es pràctica si més no al Pallars)