|
|
  
La necròpolis romana de Vilassar de Mar (Maresme). Fotografies: Atics, SL i "Mataroreport" |
En motiu de la construcció de la piscina municipal de Vilassar de Mar (Maresme), l’agost de 1998 es va dur a terme una intervenció arqueològica prèvia a les obres donat que hi havia el precedent de destacades troballes arqueològiques d’època romana en aquella zona. Fruit d’aquella intervenció es posà al descobert una necròpolis romana, de la que actualment, es pot visitar una exposició permanent en el Museu de la Marina de Vilassar de Mar on s’exposa una mostra de la necròpolis excavada.  La necròpolis estava situada molt a prop de la Via Augusta a l’igual que altres necròpolis conegudes en el Baix Maresme com les de Teià, Premià de Mar o Pineda de Mar en l’Alt Maresme. La cronologia d’aquest cementiri es situa entre els segles IV-V d.C. Es varen trobar 61 sepultures en un estat de conservació deficient i que corresponien a 23 adults, 1 fetus, 13 infants (fins a 6 anys), 2 nens (entre 6-12 anys) i un jove. Es tractava de tombes individuals senzilles fetes amb teules o àmfores i estaven orientades amb el cap a ponent i els peus a llevant. Per les característiques de les tombes exhumades es conclou que els individus enterrats pertanyien a una classe social baixa, fet que permet relacionar la necròpolis amb la vida rural d’una o més vil·les agrícoles situades als voltants i que hi enterrarien els seus treballadors. La majoria dels enterraments amb àmfora contenien les restes d’infants. Les sepultures fetes amb tegulae eren dels tipus de coberta plana i teulada a doble vessant. En algunes de les tegulae apareixien decoracions amb motius geomètrics.
|
 |
 |
Únicament en una de les tombes hi havia dipòsit funerari. Es tracta de la sepultura d’un infant que contenia dins la boca una moneda de bronze per tal de pagar al barquer Caront el transport del difunt cap a l’Hades a través de la llacuna Estígia. En el Maresme tenim altres exemples com aquest. Així per exemple el 1996 a Iluro (Mataró), es va trobar una necròpolis a la Riera de la que s’exhumaren 13 sepultures, en dues de les quals es trobà el tribut del difunt a Caront.  Una de les sepultures contenia dos individus enterrats en el mateix moment, una mare d’entre 25 i 35 anys i el seu fill d’uns 3-4 anys que reposava sobre el seu braç dret. Aquest fet és poc habitual donat que en època romana les sepultures eren, generalment, individuals. Tant pel fet de l’absència d’aixovars funeraris com per la datació en una època de propagació del cristianisme permet contemplar la possibilitat de què es tractés d’un cementiri cristià. |
 |
 |