A partir d’uns assaigs escrits pel nord-americà Winnet Orr’s per al tractament de les infeccions òssies, desenvolupa un mètode original per a combatre-les. La guerra civil li va oferir una extensa ocasió d’ampliar i perfeccionar el seu sistema contra l’ostiomielitis, aplicat al complexíssim quadre de les ferides que va haver d’intervenir. El seu mètode de "guariment tancat" va quedar provat i va causar sensació arreu. A Catalunya, va tractar personalment més de mil ferits i s’ha comprovat que només van morir sis persones. Més de 120.000 soldats van beneficiar-se del seu tractament. El tràgic desenllaç de la guerra civil l’obliga a exiliar-se amb la seva familia. Just traspassar la frontera francesa reb una invitació per donar una conferència A Londres. Acabada la conferència, el doctor Girdlestone de l’hospital Nuffield de la Universitat d’Oxford el convida un cap de setmana per visitar l’esmentat hospital. Un cap de setmana que duraria vint-i-dos anys. Josep Trueta s’estableix doncs a Oxford i treballa com ajudant de la càtedra d’ortopèdia i cirurgia. L’any 1940, la Societat Britànica d’Ortopèdia el nomenà Membre d’Honor. Tres anys després va publicar "Principles and Practice of War Surgery". El seu sistema de guariment obert per evitar la gangrena fou adoptat en gran escala pels exèrcits aliats i va salvar milers de vides i a molts milers els va lliurar, també, d’una invalidesa que anys enrera hauria estat inevitable.

Acabada la II Guerra Mundial, la seva carrera va continuar endavant. L’any 1948 fou elegit catedràtic titular de cirurgia i ortopèdia a Oxford, on exercí un prestigiós mestratge i organitzà el Wingfield Orthopaedic Center. A part del seu conegut mètode contra la gangrena, el doctor Trueta aportà a l’estudi de la medicina dues grans contribucions més: el seu estudi sobre la circulació renal, el funcionament del ronyó i les seves malalties i l’altra, la investigació sobre la formació i el creixement dels ossos.

L’any 1965 es jubilà a Oxford i torna a Barcelona on morí l’any 1977.